Pages

sábado, 25 de abril de 2009

THE AFGHAN (Frederick Forsyth)

L'afganès és Izmat Khan, un presoner de Guantànamo i un antic comandant de l'exércit talibà. L'afganès és també el coronel Mike Martin, un veterà de guerra amb més de 25 anys d'experiència a guerres per tot el món, de pell fosca i educat des de nen a l'Irak. En un intent d'evitar un desastre, les agències d'intel·ligència intentaran fer el que ningú a aconseguit fer abans.

La intervenció d'un telefon móvil permet als serveis secrets britànic i nord-americà posar-se sobre la pista d'aquest desastre potencial, un atemptat que es presumeix molt sanguinari. Poc més se sap del mateix i els intents per descubrir-ne alguna cosa són estèrils.

Mike Martin, retirat a la campinya anglesa, es l'escollit per una important i perillosa missió. Després d'un entrenament llarg i exhaustiu, haurà de fer-se passar per un terrorista afganès fugit de Guantànamo, infiltrar-se al nucli d'Al-Qaeda i evitar un terrible atemptat. I mentre Martin es prepara per la missió més peligrosa de la seva vida, la preparació de l'atemptat continua. Si surt bé, cambiarà el destí del món. I tothom sap que mai algú ha pogut infiltrar-se a Al-Qaida.


The Afghan written by Frederick Forsyth

Portada del llibre L'Afganès, de Frederick Forsyth


Destacable

1) Es un Llibre que es llegeix en un suspir perquè enganxa des del principi, encara que és una mica complicat de seguir perquè la trama és complicada i força súbtil.

2) La història està molt documentada i la trama evoluciona a un ritme trepidant. No obstant, tota la trama gira entorn a un event molt poc probable, perquè aquest event té lloc en un lloc poc controlable, el que resta credibilitat a la història.

3) Permet fer-se una idea de que tot el que succeix al món està discretament controlat pels serveis d'intel·ligència.

4) Permet intuir força el funcionament dels serveis de intel·ligència, la estreta relació amb els líders polítics respectius i la seva interconnexió entre ells. Principalment entre la CIA, el SAS (intel·ligència britànica) i el SIS (servei d'intel·ligència del Pakistan)

5) Permet tenir un coneixement de la evolució histórica de la situació terrorista actual i el seu origen a l'Afganistan a l'época de l'intent d'invasió sovietica, sempre considerant que està explicada per un escriptor britànic. De com els occidentals van ajudar els afganesos, de la revolució Taliban i del creixement de Al Quaida. Aquest grup terrorista va ajudar en un moment puntual els Talibans durant la guerra civil afganesa per poder implantar posteriorment els seus camps d'entrenament a l'Afganistan sense oposició.

6) Expiica com l'estructura de Al-Qaida consisteix en un nucli dur de gent rica i molt preparada (metges, enginyers etc) que dona el suport intel·lectual a petites cél·lules amb certa autonomia esparcides per tot el món, principalment als païssos musulmans. Dels membres d'aquesta organització destaca:

- La obsessió per la seguretat. Són extremadament cuidadosos i desconfiats. Molt difícil infiltrar-s'hi.

- Molt pacients en els seus métodes per evitar ser descoberts. Inclús arriben a enviar-se els missatges pel boca a orella a llargues distàncies encara que trigui una setmana en arribar al destinatari. Per això és difícil predir els atemptats.



Millorable

1) Crec que el final no està a l'alçada de la trama tan elaborada del llibre. Vaig tenir la sensació que l'autor tenia presa per acabar el llibre.



Finalment, a continuació pots veure una llista amb altres llibres interessants que he llegit:


domingo, 19 de abril de 2009

FRANCE: AUDE ET PAYS CATHARE

La regió de Carcassonne (en català Carcassona) , Aude i el Pais Càtar ofereix un munt de llocs interessants per visitar molt a prop de Catalunya. Nosaltres ens hi vam estar 9 dies i vam disfrutar de castells, petites esglèsies i paisatges naturals molt bonics entorn del riu Aude i el Canal du Midi. A continuació us mostro el llistat de tots els llocs interessants que vam visitar:

1- Cité y Castell de Carcassonne *

2- Minerve (Poblet petit molt bonic) *

3- Chateau de Puilaurens *

4- Limoux

5- Abadia de St. Hilaire

6- Toulouse

7- Cité de l'Espace (Toulouse)

8- Abadia de Caunes-Minervois *

9- Caunes-Minervois (Poblet petit molt bonic) *

10- Chateau de Lastours*

11- Canal du Midi (des de Carcassonne) *

12- Narbonne

13- Abadia de Frontfroide *


* He marcat amb un asterisc els llocs més recomanables en cas que no tingueu temps de veure'ls tots
.

Al següent link podeu teniu fotos del primer d'aquests nou dies que vam passar visitant Carcassonne i Minerve.


Monday, 6th april 2009

Château de Puilaurens





Sí si fins allà dalt vam pujar per visitar aquest castell, el de Puilaurens, un dels més propers a la frontera amb el Pirineus i des d'on les vistes són breathtaking


Aquí ja estem preparats per encarar el caminet de pujada cap al Castell de Puilaurens. Aquí sembla de poc pendent però ja veureu la següent foto...

Al castell de Puilaurens s'accedeix pujant unes escales força verticals. Aprofitant aquestes escales hi havia uns 7 murs de defensa com el del centre de la foto, on es veuen les obertures per disparar a l'enemic. Per aquestes escales havien de pujar els animals de càrrega amb les provisions


Ja estem a dalt! Un entorn molt tranquil ens envolta en la zona interior del castell de Puilaurens. Però si sorties de les muralles...


Feia una ventada de por! I això que abaix no es movia ni una fulla d'arbre. De fet, si abaix fa aire recomanen no sortir fora de les muralles. Ja veieu que les vistes estaven força bé,oi?


Limoux


De tornada vam parar a Limoux, un poble a mig camí entre el castell anterior i la ciutat de Carcassonne famós pels seus carnavals. Ens vam relaxar fent un beure

El riu Aude també passa per Limoux


Abbaye de Saint Hilaire




I per acabar el dia, una sorpresa. La que ens vam endur visitant el petit claustre de l'abadia de St. Hilaire, molt propera al poble de Limoux

Al claustre de l'abadia de St. Hilaire s'hi podia accedir lliurement i la tranquilitat que es respirava a l'interior invitava a quedar-s'hi una estona

El sorollet de l'aigua de la font central del claustre de l'abadia de St. Hilaire era l'únic so que s'hi podia sentir



Tuesday, 7th april 2009


Toulouse





El tercer dia ens va sorprendre un diluvi cami de Toulouse. A la imatge, el Coliseum de Toulouse sota la pluja


Un carrer típic de Toulouse, on destaca el color vermellós dels edificis


Aquest color vermellós també domina les façanes dels Jacobins, un monestir a l'interior de la ciutat de Toulouse


L'interior destacava sobretot per l'alçada i pels finestrals plens de vidres de colors


Façana principal de la catedral de Toulouse sota una pluja que ens va acompanyar durant tot el dia

Toulouse - Cité de l'Espace




I a la sortida de Toulose, molt a prop de l'autopista es troba la Cité de l'Espace, un parc temàtic destinat sobretot als més petits. La meva afició per tot el que té a veure amb la tecnologia aeroespacial m'impedia marxar de Toulose sense apropar-me encara que fos per veure les maquetes del cohet Arianne i de la nau soviètica Soyuz

Un altre cop la nau Soyuz en primer terme i, en segon terme, un satel·lit. Són precisament aquests , els satél·lits de comunicacions, el que enllaça la meva professió, enginyer de Telecomunicació, amb una de les meves aficions, com és la industria aeroespacial


Wednesday, 8th april 2009


Un altre dia tapadot que vam aprofitar ver veure una abadia i un castell càtar propers a la nostra caseta llogada a Trausse.


Abbaye de Caunes-Minervois



Campanar romànic de l'església de l'abadia de Caunes-Minervois


El casc antic d'aquest petit poble proper a Carcassonne era força bonic i on es respirava una tranquilitat relaxant


L'absis i el Campanar d'aquesta abadia estan magníficament conservats i són d'una gran bellesa


Una altra imatge del campanar i de l'absis d'aquesta petita abadia

Château de Lastours




Després de la visita a l'abadia de Caunes-Minervois, ens vam anar a veure el castell de Lastours, sense saber que estaríem una bona estona caminant


El castell de Lastours és, en veritat, un conjunt de 4 castells situats en un entorn muntanyós sense cap senyal de civilització a la vista


Aquí ja anavem pel tercer castell i portàvem prop de dues hores caminant. Una passejada suau i reconfortant gràcias a la bona temperatura i a l'absència de pluja


Ja de camí cap al quart i últim castell, si no recordo malament, el més gran de tots


Una foto de grup a l'interior de l'últim dels castells del recorregut


Des de la torre d'aquest últim castell es podien veure els tres anteriors pels que havíem anat passant


I per acabar, a un parell de kilometres que, per suposat, vam fer en cotxe, hi havia un mirador des d'on veure els quatre castells junts i en conjunt amb el seu entorn

En aquesta imatge es pot veure millor l'entorn totalment natural en el que es troben situats aquests 4 castells



Thursday, 9th april 2009


Carcassonne



Ja era dijous i amb un solete impressionant vam encarar el nostre cinquè dia complet a la regió de l'Aude. Per aprofitar aquest bon dia, ens vam dirigir a Carcassonne per llogar unes bicis i fer uns kilometres al llarg del canal du Midi, direcció Bram. A la imatge, el port de Carcassone en ple canal du Midi


Imatge del Canal du Midi al seu pas per Carcassonne, molt a prop del port, on s'observen força iots d'oci i una zona de gespa que vam aprofitar per fer un pique-nique


Una font a una plaça propera al port de Carcassonne, en una zona on hi havia a més a més un parc, fent d'aquest espai un lloc idoni per passejar una estona o descansar sota la suau escalfor del sol


Canal du Midi



I després d'una estona de relax per la zona del port i de dinar, a les bicis!


Aquí ja s'aprecia l'entorn natural a través del que el canal du Midi va avançant cap a l'Atlàntic, amb un camí força adient per anar en bici


Durant tot el trajecte que vam fer, el camí per passejar en bici anava paral·lel al canal, sempre a menys d'un parell de metres de distància


El Canal du Midi és una impresionant obra d'enginyeria civil que fa uns 240km de llarg i va ser una important via comercial durant el segle XIX. No obstant, ara és sobretot un espai destinat a l'oci i al lleure i els vaixells que hi naveguen són iots particulars de passeig


Iots com els de la imatge entrant en una de les nombroses escluses que hi ha al llarg de tot el canal per salvar les diferències d'alçada del terreny


Una última imatge d'aquest canal que vam recòrrer durant quasi 4 hores entre l'anada i la tornada i que constituiex un entorn ideal per passar una estona en contacte amb la natura



Friday, 10th april 2009


Narbonne



L'ajuntament de Narbonne es troba al que anteriorment va ser el palau del Bisbe de la ciutat. Al centre de la plaça es pot veure intacte un tros de la calçada de la Via Domitia al seu pas per Narbonne. I molt a prop d'aquest punt es troba la catedral


La catedral de Narbonne destaca per la seva alçada i pel fet de no estar acabada. Només es va arribar a construir la meitat posterior de la nau central, que destaca per la seva alçada de 41m


La catedral de Narbonne és d'estil gòtic, com es pot veure en la volta de creuria del sostre de la nau, en l'alçada d'aquesta nau i en la grandaria dels finestrals


Jardinet molt ben cuidat al costat de la catedral de NarbonneSón boniques les flors, oi?


Abbaye de Fontfroide



I després de dinar a un restaurant de Narbonne, vam anar a fer una visita a l'abadia de Frontfroide, la més gran de la zona del Pais Càtar. Aquí estem a punt de començar la visita guiada que duraria prop d'una hora


L'església d'aquesta abadia fa més de 50m de llarg i 20m d'alçada i es va començar a construir al s. XII. La planta és de creu llatina però el sostre és en forma de volta de mig punt i l'aspecte interior és força robust i poc il·luminat
Pati de Louis XIV i que en un principi va ser el pati dels tallers dels germans conversos. Aquests eren fills de camperols que residien a l'abadia però en espais diferents als dels monjos. La seva tasca era cultivar les terres de l'abadia i l'elaboració dels estris que poguessin necessitar


El claustre és un dels espais que més m'agraden de les abadies. Es un lloc tranquil i il·luminat, ideal per fer un descans acompanyat dels colors de les flors i les plantes


La sala capitular sempre es troba al costat del claustre i es un espai de reflexió. També era l'únic espai en que es podia parlar. De fet, era aquí on a primera hora del matí s'organitzava les feines i tasques a fer durant el dia


A la imatge un dels dormitoris de l'abadia, amb el sostre en forma de volta romànica i una llum tènue que li donava un aire intimista


Per finalitzar la visita vam fer una petita passejada per un dels caminets que sortien de l'abadia cap a la vall on es troba situada. La vista de l'abadia des d'un punt proper donava una idea de la grandaria d'aquesta construccióLes abadies de l'ordre cirstencenc eren construides a entorns aïllats i amagats i on poguessin tenir a l'abast aigua, fusta i pedra. Per això s'escollien valls com aquesta en forma de cubeta

Per acabar la nostra setmana a la zona de l'Aude i el Pais Càtar voliem parar el dia següent, de tornada, a Collioure. Collioure és un petit poble situat a la costa mediterrània molt a prop de la frontera amb Catalunya. El diluvi que ens va caure de tornada ens va fer desistir d'aquesta idea. Tot i així, he tingut la sort de poder anar-hi un mes més tard, i us puc assegurar que val molt la pena.

Així que si disposeu d'un dia (o inclús d'un matí) jo us recomanaria visitar Collioure, un poble de costa preciós situat a mig camí entre Perpinyà i la frontera amb Catalunya.


A França també he visitat:



També al 2009, aquest cop a l'estiu vaig estar uns dies a Paris. Als següents links teniu fotos del que vaig visitar-hi: