Beautiful places of Barcelona and Catalonia: NEW YORK: Un acomiadament dolç (9/9)

Dilluns, 3 de Setembre de 2007

Avui és el nostre últim dia a Nova York. Una ciutat que ens ha acollit de meravella i que segurament portarem dins el cor durant molt de temps. Una miqueta tristos ens llevem amb la idea de fer les maletes i el check-out abans de tot. Ahh i de fer unes fotos pel record de l’habitació i de l'hotel.

El Fran a la nostra habitació a l'hotel

Altra vista de la nostra habitació. A l'armari hi és la tele que, per cert, no funcionava :)

La Cris i el Fran agafats in franganti enllestint les maletes

La recepció del nostre hotel al midtown de Manhattan

A les 10:30 ja hem fet el check-out i ens dirigim pel carrer 33 cap al nostre lloc preferit per esmorzar. Segur que us enrecordeu. Efectivament, ens dirigim a l’encreuament de Madison Av amb el carrer 38. Allà es troba el Monstruck. Avui era una necessitat tornar a aquest indret on sempre ens hem sentit tan bé. Pel carrer 33 anem a buscar-lo i, a l’ombra de l’Empire State, camino observant atentament el carrer, la vorera, les façanes dels edificis. Involuntariament el meu cap comença a fer balanç. Després de més de set intensos dies les meves impressions i records comencen a ordenar-se i la meva imatge de Nova York ja s’està tornant nítida. Nova York és una ciutat animada, plena de vida a totes hores i per quasi tot arreu. Es una ciutat que viu a un ritme frenétic i on tot sembla estar en moviment. Moure’s pels seus amplis carrers i avingudes és extremadament senzill – la seva nomenclatura utilitzant números hi ajuda molt- i la funcionalitat del seu metro permet arribar a quasi tot arreu. A Nova York el pragmatisme predomina sobre l’estètica i s’aprecia un cert desgast a les seves artèries principals degut a l’ús brutal que d’elles se’n fa. Aquest desgast barrejat amb la modernitat d’alguns dels seus gratacels li atorguen un encant especial difícil d’oblidar.

Precisament per la seva artèria principal, la cinquena avinguda, seguim avançant cap al carrer 38. Una mirada enrere ens desperta l’il·lusió de prendre un últim record de la referència que sempre hem trobat quan l’hem buscat amb la mirada.

La Cris a la cinquena avinguda davant de l'Empire State Building

Amb la mirada fixada en la postal que estic escrivint, no m’he adonat que fa més d’una hora que estem esmorzant. Amb calma i compartint impressions sobre aquests dies encara trigaríem mitja hora en sortir direcció Battery Park. No haviem tingut ocasió d’anar-hi i avui era un bon moment. Suposo que degut a obres a la zona cero el metro ens deixa a uns deu minuts caminant de l’extrem sud de Manhattan. Per Broadway, i sota l’atenta mirada del sol, disfrutem d’una última imatge fugaç del pont de Brooklyn, del districte financer i observem com la gent es concentra entorn d’un brau per fer-se la típica foto.

Entrada pels cotxes del pont de Brooklyn vist des de Broadway. A l'esquerra la plataforma per vianants

Districte financer des de Broadway

Brau a Broadway rodejat de gent buscant la típica foto

A Battery Park molta gent està concentrada a prop del Clinton Castle per agafar el ferry que et trasllada cap a l’illa de l’Estàtua de la Llibertat. Al costat d’aquest castell reposa l’escultura que en el passat va viure sota la protecció de les torres bessones a la plaça del World Trade Center.

Escultura exposada a Battery Park i que abans estava situada al World Trade Center. Si us fixeu, està força malmesa

Recuperada temps després, el seu estat actual recorda la brutalitat a que va ser sotmesa. Deixat-se exposar així davant els ulls de tothom preten que no s’oblidi els innocents que tant van patir aquell dia. Des d'aquest punt i aixecant la mirada disfrutem d'una última vista dels gratacels que envolten Battery Park abans de marxar cap al metro.

Vista dels gratacels del sud de Manhattan des de Battery Park

Després d’uns quants intents de validar la nostra metrocard, ens adonem que ja han passat els seus 7 dies de validesa. Per cert, no aneu a comprar tickets senzills de metro amb bitllets més grans de 10 $ perquè les màquines no retornen més de 6 $ de canvi, i no sempre trobareu gent a la taquilla disposada a col·laborar. Amb el canvi que ens dóna un altre turista comprem els bitllets i agafem el metro direcció uptown. Obviament, ens haviem d’acomiadar de Times Square.

Com sempre Times Square rebosa vida pels quatre costats. Els colors vius dels seus panells electrònics em criden una vegada més l’atenció, igual que ho farien els colors alegres d’una infinitat de M&Ms.

Tubs plens d'M&Ms de colors a la botiga d'aquests simpàtics caramels a Times Square

No és una comparació rebuscada. Resulta que a Times Square hi ha una megastore dedicada a aquests simpàtics caramels. Tres plantes plenes de gent i de M&Ms per tot arreu li donen un aspecte molt alegre a aquesta botiga.

M&M giratori a la botiga de M&Ms de Times Square

I, per suposat, no podia faltar una última imatge de Times Square amb l'equip al complet :)

Aquí ens teniu als tres davant d'aquest marc únic que és Times Square

Després de caminar entre objectes de tot tipus amb l’imatge d’aquests caramels que es desfan a la boca, però no a la mà, i de comprar uns souvenirs, marxem camí de l’hotel. Ja no hi ha temps per més, però no per això perdem el somriure perquè marxem de Nova York encantats del que hem vist, del que aquí hem viscut i immensament orgullosos d’haver esprémut cada segon al màxim. Marxem amb la reconfortant sensació d’haver compartit molts bons moments entre nosaltres, d’haver aprofitat al màxim el nostre temps i d’haver descobert una ciutat fascinant.

Per tots aquells que tingueu pensat visitar pròximament aquesta ciutat tan espectacular, no us oblideu de pujar a l’Empire State – si pot ser de dia i de nit-, de recórrer a peu i de nit el pont de Brooklyn i així entendreu perquè és tan mític i de deixar-vos emportar per l’allau de llum de Times Square per la nit després d’haver assistit a un musical de Broadway. Reserveu el diumenge pel matí per visitar Harlem i presenciar qualsevol tipus de missa cantada i la tarda per introduir-vos al món màgic de Central Park. Recorreu caminant la cinquena avinguda des de l’Empire State fins a Central Park –passant pel Rockefeller Center- i trobeu un moment per entrar a la Grand Central Terminal. Des d’aquesta esplèndida estació, i pel carrer 42, no queda gaire lluny el Chrysler Building i l’edifici de la ONU. Val molt la pena invertir una horeta en descobrir en persona les seves sales que tant hem vist per la tele.

També una horeta només trigareu en anar a Staten Island i tornar en el ferry gratuit. Les vistes de la badia de Nova York, del sud de Manhattan i de l’Estàtua de la Llibertat s’ho mereixen. Al deixar el ferry endinseu-vos dins del laberint de carrers de Wall Street i apropeu-vos a la colindant Zona Cero i al Winter Garden dins el districte financer.

També al sud de Manhattan aneu de compres pel SOHO, passeu-vos breument per Xinatown i contagieu-vos de la tranquil·litat existent al Greenwich Village. També amb calma descobriu tots els secrets amagats dins dels recintes del MoMa i del museu Metropolitan.

Us prometo que Nova York no us deixarà indiferents.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia: