Pages

▼

sábado, 22 de septiembre de 2007

NEW YORK: Un acomiadament dolç (9/9)


Dilluns, 3 de Setembre de 2007

Avui és el nostre últim dia a Nova York. Una ciutat que ens ha acollit de meravella i que segurament portarem dins el cor durant molt de temps. Una miqueta tristos ens llevem amb la idea de fer les maletes i el check-out abans de tot. Ahh i de fer unes fotos pel record de l’habitació i de l'hotel.

El Fran a la nostra habitació a l'hotel

Altra vista de la nostra habitació. A l'armari hi és la tele que, per cert, no funcionava :)

La Cris i el Fran agafats in franganti enllestint les maletes

La recepció del nostre hotel al midtown de Manhattan

A les 10:30 ja hem fet el check-out i ens dirigim pel carrer 33 cap al nostre lloc preferit per esmorzar. Segur que us enrecordeu. Efectivament, ens dirigim a l’encreuament de Madison Av amb el carrer 38. Allà es troba el Monstruck. Avui era una necessitat tornar a aquest indret on sempre ens hem sentit tan bé. Pel carrer 33 anem a buscar-lo i, a l’ombra de l’Empire State, camino observant atentament el carrer, la vorera, les façanes dels edificis. Involuntariament el meu cap comença a fer balanç. Després de més de set intensos dies les meves impressions i records comencen a ordenar-se i la meva imatge de Nova York ja s’està tornant nítida. Nova York és una ciutat animada, plena de vida a totes hores i per quasi tot arreu. Es una ciutat que viu a un ritme frenétic i on tot sembla estar en moviment. Moure’s pels seus amplis carrers i avingudes és extremadament senzill – la seva nomenclatura utilitzant números hi ajuda molt- i la funcionalitat del seu metro permet arribar a quasi tot arreu. A Nova York el pragmatisme predomina sobre l’estètica i s’aprecia un cert desgast a les seves artèries principals degut a l’ús brutal que d’elles se’n fa. Aquest desgast barrejat amb la modernitat d’alguns dels seus gratacels li atorguen un encant especial difícil d’oblidar.
Precisament per la seva artèria principal, la cinquena avinguda, seguim avançant cap al carrer 38. Una mirada enrere ens desperta l’il·lusió de prendre un últim record de la referència que sempre hem trobat quan l’hem buscat amb la mirada.

La Cris a la cinquena avinguda davant de l'Empire State Building
Amb la mirada fixada en la postal que estic escrivint, no m’he adonat que fa més d’una hora que estem esmorzant. Amb calma i compartint impressions sobre aquests dies encara trigaríem mitja hora en sortir direcció Battery Park. No haviem tingut ocasió d’anar-hi i avui era un bon moment. Suposo que degut a obres a la zona cero el metro ens deixa a uns deu minuts caminant de l’extrem sud de Manhattan. Per Broadway, i sota l’atenta mirada del sol, disfrutem d’una última imatge fugaç del pont de Brooklyn, del districte financer i observem com la gent es concentra entorn d’un brau per fer-se la típica foto.

Entrada pels cotxes del pont de Brooklyn vist des de Broadway. A l'esquerra la plataforma per vianants

Districte financer des de Broadway

Brau a Broadway rodejat de gent buscant la típica foto
A Battery Park molta gent està concentrada a prop del Clinton Castle per agafar el ferry que et trasllada cap a l’illa de l’Estàtua de la Llibertat. Al costat d’aquest castell reposa l’escultura que en el passat va viure sota la protecció de les torres bessones a la plaça del World Trade Center.

Escultura exposada a Battery Park i que abans estava situada al World Trade Center. Si us fixeu, està força malmesa

Recuperada temps després, el seu estat actual recorda la brutalitat a que va ser sotmesa. Deixat-se exposar així davant els ulls de tothom preten que no s’oblidi els innocents que tant van patir aquell dia. Des d'aquest punt i aixecant la mirada disfrutem d'una última vista dels gratacels que envolten Battery Park abans de marxar cap al metro.

Vista dels gratacels del sud de Manhattan des de Battery Park

Després d’uns quants intents de validar la nostra metrocard, ens adonem que ja han passat els seus 7 dies de validesa. Per cert, no aneu a comprar tickets senzills de metro amb bitllets més grans de 10 $ perquè les màquines no retornen més de 6 $ de canvi, i no sempre trobareu gent a la taquilla disposada a col·laborar. Amb el canvi que ens dóna un altre turista comprem els bitllets i agafem el metro direcció uptown. Obviament, ens haviem d’acomiadar de Times Square.
Com sempre Times Square rebosa vida pels quatre costats. Els colors vius dels seus panells electrònics em criden una vegada més l’atenció, igual que ho farien els colors alegres d’una infinitat de M&Ms.

Tubs plens d'M&Ms de colors a la botiga d'aquests simpàtics caramels a Times Square

No és una comparació rebuscada. Resulta que a Times Square hi ha una megastore dedicada a aquests simpàtics caramels. Tres plantes plenes de gent i de M&Ms per tot arreu li donen un aspecte molt alegre a aquesta botiga.

M&M giratori a la botiga de M&Ms de Times Square
I, per suposat, no podia faltar una última imatge de Times Square amb l'equip al complet :)

Aquí ens teniu als tres davant d'aquest marc únic que és Times Square
Després de caminar entre objectes de tot tipus amb l’imatge d’aquests caramels que es desfan a la boca, però no a la mà, i de comprar uns souvenirs, marxem camí de l’hotel. Ja no hi ha temps per més, però no per això perdem el somriure perquè marxem de Nova York encantats del que hem vist, del que aquí hem viscut i immensament orgullosos d’haver esprémut cada segon al màxim. Marxem amb la reconfortant sensació d’haver compartit molts bons moments entre nosaltres, d’haver aprofitat al màxim el nostre temps i d’haver descobert una ciutat fascinant.
Per tots aquells que tingueu pensat visitar pròximament aquesta ciutat tan espectacular, no us oblideu de pujar a l’Empire State – si pot ser de dia i de nit-, de recórrer a peu i de nit el pont de Brooklyn i així entendreu perquè és tan mític i de deixar-vos emportar per l’allau de llum de Times Square per la nit després d’haver assistit a un musical de Broadway. Reserveu el diumenge pel matí per visitar Harlem i presenciar qualsevol tipus de missa cantada i la tarda per introduir-vos al món màgic de Central Park. Recorreu caminant la cinquena avinguda des de l’Empire State fins a Central Park –passant pel Rockefeller Center- i trobeu un moment per entrar a la Grand Central Terminal. Des d’aquesta esplèndida estació, i pel carrer 42, no queda gaire lluny el Chrysler Building i l’edifici de la ONU. Val molt la pena invertir una horeta en descobrir en persona les seves sales que tant hem vist per la tele.
També una horeta només trigareu en anar a Staten Island i tornar en el ferry gratuit. Les vistes de la badia de Nova York, del sud de Manhattan i de l’Estàtua de la Llibertat s’ho mereixen. Al deixar el ferry endinseu-vos dins del laberint de carrers de Wall Street i apropeu-vos a la colindant Zona Cero i al Winter Garden dins el districte financer.
També al sud de Manhattan aneu de compres pel SOHO, passeu-vos breument per Xinatown i contagieu-vos de la tranquil·litat existent al Greenwich Village. També amb calma descobriu tots els secrets amagats dins dels recintes del MoMa i del museu Metropolitan.

Us prometo que Nova York no us deixarà indiferents.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 1 a New York: Fifth Avenue and Central Park
Dia 2 a New York: Empire State Building, ONU, Greenwich Village and MoMa

Dia 3 a New York: Staten Island, Wall Street and Brooklyn Bridge
Dia 4 a New York: Whashington
Dia 5 a New York: Rockefeller Center, Broadway and Times Square
Dia 6 a New York: Bronx, China Town, Little Italy and Brooklyn Bridge
Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo
Dia 8 a New York: Harlem and Central Park
Dia 9 a New York: Battery Park and Times Square


Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:

en 1 comentario:

NEW YORK: Diumenge a Harlem i Central Park (8/9)


Diumenge, 02 de Setembre de 2007
Per fi ha arribat el diumenge pel matí! Ho estàvem esperant des que vam arribar fa poc menys d’una setmana. Tota persona que vingui a Nova York s’ha de reservar aquestes primeres hores de diumenge per apropar-se al barri de Harlem. Nosaltres ho hem fet, i avui ens disposem a passejar pels seus carrers i a intentar presenciar una missa gospel autèntica. Dic autèntica perquè n’hi moltes de preparades per turistes. La missa que volem anar a veure comença a les 11:30, però abans volem visitar la catedral de St. John the Divine i el campus de l’universitat de Columbia. Així que a les 9:30 ja estem sortint del metro i caminant pel carrer 110 direcció oest.
A aquestes hores som quasi els únics en gaudir de les càlides carícies del sol, el nostre amic inseparable que ens ha acompanyat pràcticament sense descans tots aquests dies. El carrer 110 és força ample i fa una mica de pujada. El trànsit és escàs i el soroll inexistent. Caminem per Harlem però no ho sembla. L’aspecte dels edificis i dels carrers per aquesta zona és força normal. Òbviament això canviaria a mesura que ens desplacéssim cap a l’est. De seguida ens plantem davant la façana d’una catedral gòtica de grans dimensions i façanes una mica ennegrides.
Façana oest de la catedral de St. John the Divine a Harlem

Aquí es pot veure com els campanars estan a mig construir

Vista general de la catedral de St. John the Divine
La catedral de St. John va patir un incendi fa uns anys i ara està en procés de restauració. Bé, per ser exactes, està en procés de recaptació de fons per abordar aquesta restauració. I a més a més el projecte inicial que es va començar encara està per finalitzar. Vaja, és la Sagrada Família de Harlem. No es creu que estigui acabada abans de 50 anys, així que encara tenen feina per endavant. A la part del seu interior encara utilitzable hi ha missa. Són les 10 del matí i una dóna és l’encarregada de l’ofici religiós. Sentim com parla posant exemples de la seva vida i del seu marit i fills. Ja veieu que en aquest sentit, l’església protestant és molt més avançada que la catòlica.
Nau principal de la catedral de St. John the Divine
Igual que la catedral de St. John, l’universitat de Columbia està situada a l’Amsterdam avenue, però sis carrers més al nord. Sempre em fa una il·lusió especial passar-me pels campus universitaris i recordar així la meva etapa d’estudiant. De seguida ens endinsem dins d’aquest campus per on es passava Peter Parker quan les seves obligacions de Spider-man li ho permetien. Òbviament el campus està desert. Només hi ha un grup de jugadors de futbol americà a punt de marxar a jugar el partit dels diumenges.
La Cris al campus de l'Universitat de Columbia

El Fran al campus de l'Universitat de Columbia
Travessem aquest campus i sortim cap a Broadway, on 5 carrers més al nord ja observem a la nostra esquerra la Riverside Church amb el seu imponent campanar.
Riverside Church a la part oest de Harlem

Altar de la Riverside church

Detall del campanar de la Riverside Church. Dins està la campana més pesada mai construïda
A aquest campanar es troba la campana més pesada mai construïda. Aquests americans sempre han de tenir-ho tot més gran que la resta. Per cert, la construcció d’aquesta església va ser financiada per John Rockefeller Jr. Qui havia de ser, sinó?
Una mica més al nord i per Broadway arribem al boulevard Martin Luther King Jr., que és el nom alternatiu que pren el carrer 125. Per aquest boulevard ens endinsaríem dins el veritable Harlem. I per obrir boca, una imatge que ja haviem vist al Bronx: el metro circulant per la superfície per una plataforma metàl·lica tan imponent com poc agraciada.
Estació de metro a Harlem a l'encreuament de Broadway amb el carrer 125
El boulevard Martin Luther King travessa tot Harlem d’est a oest. Es una avinguda ampla, d’edificis petits amb les típiques escales d'incendis. Cap rastre de gratacels. A mesura que ens movem cap a l’oest la presència de gent als carrers comença a augmentar.
Boulevard Martin Luther King direcció est des de Broadway
A l’alçada del teatre Apollo torno a tenir la mateixa sensació que al Bronx: som els únics de raça blanca caminant pels carrers. Bé, els únics tampoc. Aquí es veu més presència de turistes. Si és que se’ns distingeix a una hora lluny. De veritat. No hi ha manera de dissimular-ho.
Per aquest boulevard em sento com dins d'una pel·lícula passejant-nos entre joves de raça negra vestits amb bambes escandaloses i amb roba molt ampla de colors cridaners. Crida l’atenció veure un home de raça negra vestit de cap a peus d’un blanc impecable. Els comerços estan oberts i hi ha força gent pels carrers. Caminant entre la gent arribem a la Madison Av deixant enrere la cinquena avinguda i el boulevard Malcolm X. A Harlem la cinquena avinguda és una més. Res en ella la diferencia de la resta. D’aquella avinguda plena de glamour, gratacels i botigues de luxe només en queda el nom.
A l’encreuament de la Madison avenue amb el boulevard Martin Luther King comença la recerca de la nostra petita assemblea gospel. Són les 11 i encara tenim mitja hora per trobar-la. Però no em començat a buscar-la i el tema ja és posa difícil. Per trobar-la només sabem que està a prop de la parada de metro situada en aquest encreuament. Però, ves per on, a l’encreuament de Madison amb Martin Luther King no hi ha metro. De fet, el metro estava a l’encreuament del boulevard Malcolm X amb Martin Luther King. Vaja, quin punt més singular, encara que sigui pel nom dels carrers que s’hi creuen. Resumint: només tenim una referència per trobar l’assemblea i és errónia. Anem bé...
Boulevard Martin Luther King direcció oest a l'alçada del boulevard Malcolm X
La situació és aquesta: tenim mitja hora per recórrer carrer per carrer la part est de Harlem, que per cert és la més xunga, per trobar l’assemblea gospel. L'assemblea Gospel que buscavem es diu Bethel Gospel Assembly i n'havien parlat molt bé a un blog d'internet de turistes que haviem consultat abans d'arribar a Nova York. Hem de recórrer un rectangle de 10 carrers de llarg per 4 avingudes d’ample. Massa ambiciós, oi? Si si nosaltres també ho creiem, així que de moment passem al plan B: preguntar als habitants del barri.
Area de recerca de l'assemblea gospel. Si amplieu, veureu el nom dels carrers
El nostre intrèpid amic fa de portaveu del grup i pregunta a una dóna asseguda en una cadira a la vorera. No coneix l’assemblea. Però amablement ens indica que preguntem a l’interior de la botiga que hi ha darrera seu. Entrem a la botiga i el propietari, un home jove, intenta fer memòria. Tampoc la coneix però em sorprèn el seu interès en intentar donar-nos alguna resposta que ens ajudés. En aquest moment començo a comprovar que la gent de Harlem és mes amable amb els turistes del que m’imaginava.
Sense perdre temps tornem cap a la Madison Av i pujem al carrer 126. Ni rastre. Preguntem a un home assegut a unes escales. Tampoc en sap res. Ja comença a ser estrany que ningú la conegui. Pugem al carrer 127 i baixem per Park Avenue. Déu n’hi do l’aspecte que té aquesta avinguda per Harlem amb el metro pel mig de l’avinguda sobre la ja típica plataforma elevada.
Metro circulant per Harlem pel mig de Park Avenue
Per Park avenue baixem fins al carrer 124 caminant per voreres brutes al costat de descampats. Per aquest carrer tornem cap a la cinquena avinguda. No hi ha manera. Per la cinquena avinguda pugem cap al boulevard Martin Luther King i ens dirigim a Lexington avenue. Pel camí travessem Park avenue i mirem direcció Central Park. Osti, si es veu l’edifici Metlife! En aquest punt el boulevard Martin Luther King està ple de llocs de venda ambulant amb la típica manta al terra. En aquest moment passa al costat nostre el típic rapero amb la radio a l’espatlla. Ara si que estem al Harlem auténtic!! Per sota del metro travessem Park avenue i arribem a Lexington avenue. Pugem un parell de carrers i entrem a un local d’aspecte religiós per preguntar. Pel nom tampoc coneixen l’assemblea gospel que busquem. Donem alguna informació més referent al cartell que hi hauria d’haver a l’entrada i que haviem vist a una foto. Llavors a l’home se l’i·lumina la cara i amb entusiasme ens diu que està en aquell mateix carrer però dues avingudes més a l’oest. Hi anem però quan arribem...Oops, si per aquí ja hi hem passat!
Primer lloc on vam entrar per presenciar una misa a Harlem
Però ara veiem la porta oberta i sentim música a l’interior. La curiositat ens pot i pugem les escales. Només ficar el cap apareix una dona afroamericana de mitjana edat que ens invita efusivament a entrar. Apareixem dins d’una sala que és com un menjador habilitat on el primer que veig són dos nens saltant entre bancs de fusta típics d’església i aplaudint al ritme de la música. Miro cap a l’esquerra i ja començo a al·lucinar. Abans d’asseure’m veig una dona colpejant una bateria amb intensitat al costat d’una solista vestida amb un vestit vermell impecable típic de diumenge, amb sabates a joc. Més enrere una dona més jove als teclats. Estan fent missa cantada. Canten amb una passió i energia descomunals.
Misa a Harlem dins d'una casa particular. Solista en primer pla. Darrere els teclats i a la dreta la bateria
Fins i tot hi ha un moment en que la solista, presa per un moment d’emoció incontrolable, comença a saltar recolzada sobre el piano que té al costat. Jo no em podia creure el que estava veient. Mentrestant, la dona que ens havia rebut ens ha donat un llibre, seria la biblia suposo, per la pàgina on estaven. Obviament jo no estava per llegir en aquell moment. Aquí podeu veure uns segons d'aquesta missa cantada
Missa a Harlem a l'interior d'una vivenda
Uns minuts més tard vam decidir marxar. Al marxar la dona que ens havia invitat a entrar i que romania ballant a la porta quasi ens abraça mentre sortim. Mentre ens acomiada ens pregunta el nom, pais de procedència i ens prega que tornem algun dia. Jo no sé si trobarem la famosa assemblea gospel, però amb el que acabo de viure, ja dono per bona tota la patejada feta per Harlem. I encara no s’ha acabat.
Continuem ara pels carrers inferiors al boulevard Martin Luther King i a l’alçada de la Lexington avenue amb el carrer 121 tornem a sentir molt soroll provinent de l’interior d’un edifici. Hi entrem a l’edifici on observo banderes de Puerto Rico. De seguida un home ens guia cap a una porta que ens obre. Mare meva el que tenien liat allà dintre!! De seguida un home també de raça negra i vestit de manera molt correcta amb camisa taronja i pantalons beige ens rep amistosament i ens saluda donant-nos la mà. Però si no ens coneix de res! Ens invita a agafar lloc i ens dóna un paper on ens indica la canço actual. Ja al meu lloc observo un espai que em recorda a una típica sala de juntes.
Misa cantada a Harlem als baixos d'un edifici residencial de l'avinguda Lexington
A l’altra punta de la sala un cantant s’entrega totalment a la seva tasca, acompanyat d’un coro de dues dones vestides de negre de cap a peus, barret i sabates incloses. La dedicació del cantant és tan intensa, la passió que hi posa tan gran, que una dóna propera li ha d’anar eixugant la suor de la cara. Tothom participa, tot el públic balla i canta sense prejudicis, inclós l’home que ens havia rebut i que m’havia semblat tan seriós. Es digne d’admirar la passió i l’entrega de totes les persones presents a la sala i fa fins i tot enveja veure com gaudeixen tant d’aquest acte religiós. Es la festa de la fe. Aquí teniu un video on es pot apreciar aquest entusiasme.
Missa cantada a un edifici residencial de Harlem

Minuts després decidim sortir i ens acomiadem molt amablement i amb un somriure d’agraiment de l’home que ens havia rebut. Realment el breu però intens contacte que hem tingut amb aquestes persones tan amables de Harlem constituia ja uns dels records més bonics i emotius que em portaria de Nova York. Encara una mica xocats per tot el que hem vist deixem Harlem orgullosos d’haver recorregut els seus carrers, d’haver contactat mínimament amb la seva gent i de no haver trobat la famosa assamblea gospel. Si l’haguessim trobat, no hauriem fet un recorregut tan exaustiu per Harlem. Recorregut que, per cert, ens va servir per adonar-nos de la quantitat de centres cívics religiosos, esglésies i capelles existents a Harlem. Realment la fe té una gran importancia pels seus habitants. Ahh per cert, l’assemblea gospel que buscavem es trobava al carrer 120. Nosaltres vam arribar fins al 121. Ens vam quedar a un carrer. Amb aquestes bones sensacions vam marxar a l’hotel a dinar. Per la tarda encara ens quedava tornar a Central Park.
Cap a Central Park hem anat amb objectius diferents. El nostre incansable amic volia anar a córrer. La Cris i el Fran volien anar-hi per recordar les bones impressions de la visita que li vam fer el diumenge anterior i a descobrir altres indrets especials d’aquest oasi dins de Manhattan. Aquest és l’aspecte del nostre company de batalles amb el seu vestit de corredor. Suposo que l’identificareu sense esforç :).
El nostre amic vestit de corredor. Foto inclosa per petició expressa de l'interessat
Abans d'arribar a Central Park ens venia de camí passar pel Carnegie Hall. Financiat pel milionari Andrew Carnegie, va ser el primer gran auditori de concerts de Nova York. Diuen que aquest edifici construït en terracota i maó es troba entre els que disposen de millor acústica del món.

Auditori Carnegie Hall al carrer 57, un dels més prestigiosos del món
Ja a Central Park, la Cris i el Fran van descobrir aquestes boniques zones d'aquest parc meravellós.
Zones de gespa a Central Park on la gent aprofita per jeure


Bethesda Fountain a Central Park

Bow Bridge. Un dels indrets més romàntics de Central Park

Fran al Bow Bridge. Al fons les torres bessones Century


La Cris al Bow Bridge amb el llac The Lake de fons


Bow Bridge amb el terra de fusta i amb torres bessones Century i San Remo al fons

Belvedere Castle a Central Park
Vista de Central Park des del Belvedere Castle

Vista del Reservoir, un gran llac situat al centre de Central Park
La nit està caient i a nosaltres se’ns ha acabat el temps de passejar per aquest immens parc que ens ha robat el cor. Tant de bo tinguem algun dia ocasió de tornar-hi! Demà encara tindriem una última ocasió d’acomiadar-nos també de Times Square. I com veureu, seria un acomiadament dolç.


A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 1 a New York: Fifth Avenue and Central Park
Dia 2 a New York: Empire State Building, ONU, Greenwich Village and MoMa

Dia 3 a New York: Staten Island, Wall Street and Brooklyn Bridge
Dia 4 a New York: Whashington
Dia 5 a New York: Rockefeller Center, Broadway and Times Square
Dia 6 a New York: Bronx, China Town, Little Italy and Brooklyn Bridge
Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo
Dia 8 a New York: Harlem and Central Park
Dia 9 a New York: Battery Park and Times Square



Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:


en No hay comentarios:

lunes, 17 de septiembre de 2007

NEW YORK: Tradició i tendència (7/9)

Dissabte, 1 de Setembre de 2007

Com és habitual, el mòbil de la Cris en tasques de despertador ens ha obligat a travessar la subtil barrera que separa l’entorn revitalitzant i inofensiu del somni de l’exigent món de la consciència. Com els altres dies, ha sonat aviat. Però ja no seria per intentar aprofitar el temps al màxim perseguint els encants de Nova York. L’Objectiu ara era gaudir del propi temps, gaudir de cada segon en si mateix. Ara el temps no era l’eina, sinó la finalitat. I amb aquest objectiu de assaborir cada segon dels molts que encara ens quedaven per gaudir, ens hem submergit avui dins el torrent de vida que cada matí flueix pels carrers de Nova York. Una vida catalitzada per la força i calidesa amb què el sol il·lumina avui l’illa de Manhattan.
Gaudint de la càlida companyia del sol ens dirigim cap a una cafeteria propera a l’Empire State. Mentre prenem amb calma un bon esmorzar, aprofitem per donar a algunes de les nostres impressions i sensacions formes de postal. Ja veieu que en vam escriure unes quantes :).

Postals que vam escriure mentre esmorzaven, i d'altres que ja teníem escrites, a punt de ficar-les a la bústia

La postal té la bonica virtut de fusionar les il·lusions generades en el moment de la seva escriptura i de la seva lectura. I la capacitat de permetre’ns immortalitzar i compartir un estat d’ànim real i intens, abans que quedi condemnat a esvair-se lentament dins del món efímer de la memòria. Ja sabeu..., com deia el meu apreciat Descartes, ens sentim vius gràcies a la intensitat dels nostres sentiments . La resta és somni.
Protegint del temps els nostres records més valuosos ens disposem, amb l’energia d’un bon esmorzar, a traslladar-nos en el temps a l’Europa medieval penetrant dins l’univers dels Cloisters. Els Cloisters és un museu d’art medieval vinculat al museu Metropolitan i situat a l’extrem nord de l’illa de Manhattan. Aquí John Rockefeller Jr va donar els terrenys del parc Ford Tryon perquè esdevinguessin la seu d’aquest museu. La seva ubicació tan desplaçada del centre ens obliga a agafar el metro.
Camí del metro observo de nou una escena que ja em resulta familiar. D’una sortida del clavegueram s'aixeca vacil·lant una tènue columna de fum blanc. Es un fum que no té cap olor especial, així que suposo que serà vapor d’aigua. Pel que fa al seu origen, jo diria que és generat per algun sistema de calefacció.
Una sortida del clavegueram fumejant
No obstant, aquest conjunt de sortides fumejants escampades per tota la ciutat em donen la sensació de que la ciutat es mou gràcies a l’energia generada dins les seves entranyes. Com si Manhattan fos un immens transatlàntic empés per màquines de vapor gegants. Amb aquest pensament entro al metro.
Agafem un metro que la gent va abandonant progressivament a mesura que pugem carrers, com si anar més enllà del carrer 100 fos quelcom temible.Després d’una mitja horeta de trajecte dins d’un vagó de metro quasi buit arribem a la zona del nord de l’illa de Manhattan que, no obstant, pertany administrativament al Bronx.
Són precisament records del Bronx el primer que em ve al cap al abandonar els passadissos subterranis del suburbà. Edificis petits i d’aspecte humil estan connectats per una amplia avinguda. Segur que la coneixeu. Si si, fins aquí arriba Broadway!
Broadway a l'alçada del carrer 207, al nord de Manhattan
De seguida distingim un petit campanar al cim d’un turonet cobert de vegetació que constitueix el Parc Tryon. Per un caminet que dibuixa una petita espiral entorn el turó ens apropem als Cloisters respirant un aire fresc i regenerador i envoltats d'un silenci força relaxant.
El Fran pujant pel caminet dins el Parc Tryon que porta als Cloisters

Amb la presència constant del riu Harlem a la dreta acompanyant-nos,
Vistes des del caminet que porta als Cloisters. Al fons, el riu Harlem
triguem deu minuts en topar-nos amb un edifici dominat per un campanar romànic i format per claustres, capelles i sales medievals. Som davant dels Cloisters.
Entrada al museu dels Cloisters dominada per una campanar romànic
Aquest museu està situat en una zona privilegiada. Rodejat d’una vegetació abundant i amb unes vistes excepcionals cap al riu Harlem, sembla ubicat en un entorn rural. Realment aquest entorn i el propi museu formen un conjunt força harmoniós que aporta una credibilitat afegida a aquest museu i a tot el hi ha exposat al seu interior.
El recorregut pels diferents espais d’aquest edifici és força entretingut. Els diferents elements que el composen s’han ubicat amb la intenció de reproduir un monestir de l’edat mitjana. Recorrent el seu interior tinc la sensació de desplaçar-me per un monestir reconstruït amb restes d’altres monestirs pertanyents a èpoques i regions diverses.
Claustres de la Catalunya nord i del sud de França, capelles angleses i espanyoles, romàniques i gòtiques generen un espai molt aconseguit que permet al visitant fer-se una idea acceptable d’aquestes construccions religioses. Aquí en teniu unes mostres
Claustre Cuxa (originari de la Catalunya nord) amb campanar al fons

Claustre Trie

Claustre de Saint-GuilhemLa Cris al claustre de Saint-Guilhem

Capella romànica procedent de Segòvia

Aquests claustres i capelles estan units per sales on s'exposen pintures, vitralls, frescos, llibres, escultures i tapissos de l'edat mitjana.
Vitralls a l'interior d'una de les sales dels Cloisters

Part central del tríptic de l'Anunciació de Robert Campin de Tournai

Pàgina del llibre de les hores. Sobta la cura amb que està escrit i dibuixat
Per motius d’espai i la manca d’elements originals, els claustres s’han reproduït a escala un quart, reconstruint artificialment aquelles parts no recuperades. Amb un recorregut pausat de més de dues hores finalitzem la visita als Cloisters. Abans de perdre contacte amb aquest edifici singular, prenem una última imatge.
Edifici dels Cloisters des del caminet de baixada
Abandonem aquest bonic entorn i marxem camí de l’extrem meridional de la cinquena avinguda, 190 carrers més al sud. La plaça situada en aquest punt serà el punt de partida de la nostra visita pel barri bohemi de Nova York: el Soho.
A Washington Square l’ambient és molt animat. Hi ha molta gent asseguda a la vora d’una gran font circular situada al centre. Aquells que miren cap al nord poden veure l’Empire State emmarcat dins un gran arc blanc que indica l’inici de la cinquena avinguda.
Washington Square. Si amplieu la foto, veureu l'Empire State emmarcat per l'arc
Caminant per aquesta plaça camí del carrer Washington Place observem partides de cartes sobre taules de fusta amenitzades per un petit grup musical amateur proper.
Músics a Washington Square
Al número 29 de Washington Place, al seu encreuament amb el carrer Greene es troba l’edifici que va ser seu dels tallers de l’empresa textil Triangle Shirtwaist co. Un incendi en aquest edifici va originar la mort de quasi 150 persones, en la seva majoria dones, degut a la manca de mesures de seguretat dins l’edifici. Aquest fet va constituir l’origen de les primeres lleis de seguretat laboral. En aquesta zona, l’universitat de Nova York té en la actualitat un dels seus campus.

Antiga seu dels tallers de l'empresa Triangle Shirtwaist co., on van morir quasi 150 dones a causa d'un incendi

El carrer Greene és, precisament, l’artéria principal del Soho. Aquesta antiga zona industrial del sud de Manhattan, constitueix en la actualitat el punt d’origen de les noves tendències. Els seus carrers d’empedrat estan plens de galeries d’art, de llibreries especialtizades en art i disseny i botigues de moda. Tots aquests establiments es situen als baixos d’edificis caracteritzats per les seves façanes de ferro colat de diferents colors.

Carrer del Soho amb la calçada d'empedrat
Edificis típics del Soho al carrer Greene amb la façana de ferro colatLa Cris i el Fran al carrer Greene, al barri del Soho

Molta gent jove camina per les voreres observant com els cotxes els avancen. Molts són de luxe. Entre aquesta gentada passegem observant sorpresos com una parella conversa i pren quelcom en un bar. Similar a un aparador, el bar està completament obert al carrer. Ell estirat en un sofà col·locat paral·lel al carrer a un metre escàs de la vorera. Ella dreta fora dels límits del bar recolzada a una columna a un metre escàs del sofà. Amb aquesta imatge continuem la nostra passejada pel Soho observant els diferents edificis i fent petites incursions en les diferents botigues d'aquest barri. Per cert, igual que a la cinquena avinguda, aquí també hi ha un Zara.
Singer Building al Soho

Grans magatzems de roba Bloomingdale's

La Cris i el Fran davant de Dean & Deluca, una de les millors botigues d'alimentació de NY
Entrant i sortint d’aquests establiments acabem de recórrer aquest barri mentre el sol es va retirant després d’una altra intensa jornada de feina. Nosaltres també ens retirem, però cap a una zona colindant a l’est on s’hi ha establert la comunitat jueva.
Avui dissabte és festa pels jueus amb què els comerços estan tancats. També hi ha molta gent arreglada preparada per sortir de festa. Incómode per la manca d’il·luminació existent als carrers observo edificis en estat una mica lamentable amb les típiques escales d'incendis. Això si, hi ha alguns cotxes que no vegis aparcats per aquests estrets carrers. Insertades entre aquests edificis s’hi poden observar un munt de petites sinagogues.
Petita sinagoga al barri jueu

Després d'aquesta petita incursió en el barri jueu anem a sopar al Puglia. Us enrecordeu d’aquell restaurant amb la façana de colors que vam veure ahir al barri italià? Sopem al ritme de La Tarantella i altres cançons italianes de tota la vida interpretades en directe. Tenim el cantant tant a prop que ni ens sentim entre nosaltres mentre parlem.
Amb aquest espectacle musical marxem cap a l’hotel sense saber que a l’endemà en viuriem d’altres al barri de Harlem. Mai m’hagués imaginat que viuria estones tan sorprenents com les que viuria a Harlem.


A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo



Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:

en No hay comentarios: