Saturday, September 22, 2007

NEW YORK: Diumenge a Harlem i Central Park (8/9)


Diumenge, 02 de Setembre de 2007
Per fi ha arribat el diumenge pel matí! Ho estàvem esperant des que vam arribar fa poc menys d’una setmana. Tota persona que vingui a Nova York s’ha de reservar aquestes primeres hores de diumenge per apropar-se al barri de Harlem. Nosaltres ho hem fet, i avui ens disposem a passejar pels seus carrers i a intentar presenciar una missa gospel autèntica. Dic autèntica perquè n’hi moltes de preparades per turistes. La missa que volem anar a veure comença a les 11:30, però abans volem visitar la catedral de St. John the Divine i el campus de l’universitat de Columbia. Així que a les 9:30 ja estem sortint del metro i caminant pel carrer 110 direcció oest.
A aquestes hores som quasi els únics en gaudir de les càlides carícies del sol, el nostre amic inseparable que ens ha acompanyat pràcticament sense descans tots aquests dies. El carrer 110 és força ample i fa una mica de pujada. El trànsit és escàs i el soroll inexistent. Caminem per Harlem però no ho sembla. L’aspecte dels edificis i dels carrers per aquesta zona és força normal. Òbviament això canviaria a mesura que ens desplacéssim cap a l’est. De seguida ens plantem davant la façana d’una catedral gòtica de grans dimensions i façanes una mica ennegrides.
Façana oest de la catedral de St. John the Divine a Harlem

Aquí es pot veure com els campanars estan a mig construir

Vista general de la catedral de St. John the Divine
La catedral de St. John va patir un incendi fa uns anys i ara està en procés de restauració. Bé, per ser exactes, està en procés de recaptació de fons per abordar aquesta restauració. I a més a més el projecte inicial que es va començar encara està per finalitzar. Vaja, és la Sagrada Família de Harlem. No es creu que estigui acabada abans de 50 anys, així que encara tenen feina per endavant. A la part del seu interior encara utilitzable hi ha missa. Són les 10 del matí i una dóna és l’encarregada de l’ofici religiós. Sentim com parla posant exemples de la seva vida i del seu marit i fills. Ja veieu que en aquest sentit, l’església protestant és molt més avançada que la catòlica.
Nau principal de la catedral de St. John the Divine
Igual que la catedral de St. John, l’universitat de Columbia està situada a l’Amsterdam avenue, però sis carrers més al nord. Sempre em fa una il·lusió especial passar-me pels campus universitaris i recordar així la meva etapa d’estudiant. De seguida ens endinsem dins d’aquest campus per on es passava Peter Parker quan les seves obligacions de Spider-man li ho permetien. Òbviament el campus està desert. Només hi ha un grup de jugadors de futbol americà a punt de marxar a jugar el partit dels diumenges.
La Cris al campus de l'Universitat de Columbia

El Fran al campus de l'Universitat de Columbia
Travessem aquest campus i sortim cap a Broadway, on 5 carrers més al nord ja observem a la nostra esquerra la Riverside Church amb el seu imponent campanar.
Riverside Church a la part oest de Harlem

Altar de la Riverside church

Detall del campanar de la Riverside Church. Dins està la campana més pesada mai construïda
A aquest campanar es troba la campana més pesada mai construïda. Aquests americans sempre han de tenir-ho tot més gran que la resta. Per cert, la construcció d’aquesta església va ser financiada per John Rockefeller Jr. Qui havia de ser, sinó?
Una mica més al nord i per Broadway arribem al boulevard Martin Luther King Jr., que és el nom alternatiu que pren el carrer 125. Per aquest boulevard ens endinsaríem dins el veritable Harlem. I per obrir boca, una imatge que ja haviem vist al Bronx: el metro circulant per la superfície per una plataforma metàl·lica tan imponent com poc agraciada.
Estació de metro a Harlem a l'encreuament de Broadway amb el carrer 125
El boulevard Martin Luther King travessa tot Harlem d’est a oest. Es una avinguda ampla, d’edificis petits amb les típiques escales d'incendis. Cap rastre de gratacels. A mesura que ens movem cap a l’oest la presència de gent als carrers comença a augmentar.
Boulevard Martin Luther King direcció est des de Broadway
A l’alçada del teatre Apollo torno a tenir la mateixa sensació que al Bronx: som els únics de raça blanca caminant pels carrers. Bé, els únics tampoc. Aquí es veu més presència de turistes. Si és que se’ns distingeix a una hora lluny. De veritat. No hi ha manera de dissimular-ho.
Per aquest boulevard em sento com dins d'una pel·lícula passejant-nos entre joves de raça negra vestits amb bambes escandaloses i amb roba molt ampla de colors cridaners. Crida l’atenció veure un home de raça negra vestit de cap a peus d’un blanc impecable. Els comerços estan oberts i hi ha força gent pels carrers. Caminant entre la gent arribem a la Madison Av deixant enrere la cinquena avinguda i el boulevard Malcolm X. A Harlem la cinquena avinguda és una més. Res en ella la diferencia de la resta. D’aquella avinguda plena de glamour, gratacels i botigues de luxe només en queda el nom.
A l’encreuament de la Madison avenue amb el boulevard Martin Luther King comença la recerca de la nostra petita assemblea gospel. Són les 11 i encara tenim mitja hora per trobar-la. Però no em començat a buscar-la i el tema ja és posa difícil. Per trobar-la només sabem que està a prop de la parada de metro situada en aquest encreuament. Però, ves per on, a l’encreuament de Madison amb Martin Luther King no hi ha metro. De fet, el metro estava a l’encreuament del boulevard Malcolm X amb Martin Luther King. Vaja, quin punt més singular, encara que sigui pel nom dels carrers que s’hi creuen. Resumint: només tenim una referència per trobar l’assemblea i és errónia. Anem bé...
Boulevard Martin Luther King direcció oest a l'alçada del boulevard Malcolm X
La situació és aquesta: tenim mitja hora per recórrer carrer per carrer la part est de Harlem, que per cert és la més xunga, per trobar l’assemblea gospel. L'assemblea Gospel que buscavem es diu Bethel Gospel Assembly i n'havien parlat molt bé a un blog d'internet de turistes que haviem consultat abans d'arribar a Nova York. Hem de recórrer un rectangle de 10 carrers de llarg per 4 avingudes d’ample. Massa ambiciós, oi? Si si nosaltres també ho creiem, així que de moment passem al plan B: preguntar als habitants del barri.
Area de recerca de l'assemblea gospel. Si amplieu, veureu el nom dels carrers
El nostre intrèpid amic fa de portaveu del grup i pregunta a una dóna asseguda en una cadira a la vorera. No coneix l’assemblea. Però amablement ens indica que preguntem a l’interior de la botiga que hi ha darrera seu. Entrem a la botiga i el propietari, un home jove, intenta fer memòria. Tampoc la coneix però em sorprèn el seu interès en intentar donar-nos alguna resposta que ens ajudés. En aquest moment començo a comprovar que la gent de Harlem és mes amable amb els turistes del que m’imaginava.
Sense perdre temps tornem cap a la Madison Av i pujem al carrer 126. Ni rastre. Preguntem a un home assegut a unes escales. Tampoc en sap res. Ja comença a ser estrany que ningú la conegui. Pugem al carrer 127 i baixem per Park Avenue. Déu n’hi do l’aspecte que té aquesta avinguda per Harlem amb el metro pel mig de l’avinguda sobre la ja típica plataforma elevada.
Metro circulant per Harlem pel mig de Park Avenue
Per Park avenue baixem fins al carrer 124 caminant per voreres brutes al costat de descampats. Per aquest carrer tornem cap a la cinquena avinguda. No hi ha manera. Per la cinquena avinguda pugem cap al boulevard Martin Luther King i ens dirigim a Lexington avenue. Pel camí travessem Park avenue i mirem direcció Central Park. Osti, si es veu l’edifici Metlife! En aquest punt el boulevard Martin Luther King està ple de llocs de venda ambulant amb la típica manta al terra. En aquest moment passa al costat nostre el típic rapero amb la radio a l’espatlla. Ara si que estem al Harlem auténtic!! Per sota del metro travessem Park avenue i arribem a Lexington avenue. Pugem un parell de carrers i entrem a un local d’aspecte religiós per preguntar. Pel nom tampoc coneixen l’assemblea gospel que busquem. Donem alguna informació més referent al cartell que hi hauria d’haver a l’entrada i que haviem vist a una foto. Llavors a l’home se l’i·lumina la cara i amb entusiasme ens diu que està en aquell mateix carrer però dues avingudes més a l’oest. Hi anem però quan arribem...Oops, si per aquí ja hi hem passat!
Primer lloc on vam entrar per presenciar una misa a Harlem
Però ara veiem la porta oberta i sentim música a l’interior. La curiositat ens pot i pugem les escales. Només ficar el cap apareix una dona afroamericana de mitjana edat que ens invita efusivament a entrar. Apareixem dins d’una sala que és com un menjador habilitat on el primer que veig són dos nens saltant entre bancs de fusta típics d’església i aplaudint al ritme de la música. Miro cap a l’esquerra i ja començo a al·lucinar. Abans d’asseure’m veig una dona colpejant una bateria amb intensitat al costat d’una solista vestida amb un vestit vermell impecable típic de diumenge, amb sabates a joc. Més enrere una dona més jove als teclats. Estan fent missa cantada. Canten amb una passió i energia descomunals.
Misa a Harlem dins d'una casa particular. Solista en primer pla. Darrere els teclats i a la dreta la bateria
Fins i tot hi ha un moment en que la solista, presa per un moment d’emoció incontrolable, comença a saltar recolzada sobre el piano que té al costat. Jo no em podia creure el que estava veient. Mentrestant, la dona que ens havia rebut ens ha donat un llibre, seria la biblia suposo, per la pàgina on estaven. Obviament jo no estava per llegir en aquell moment. Aquí podeu veure uns segons d'aquesta missa cantada
video
Missa a Harlem a l'interior d'una vivenda
Uns minuts més tard vam decidir marxar. Al marxar la dona que ens havia invitat a entrar i que romania ballant a la porta quasi ens abraça mentre sortim. Mentre ens acomiada ens pregunta el nom, pais de procedència i ens prega que tornem algun dia. Jo no sé si trobarem la famosa assemblea gospel, però amb el que acabo de viure, ja dono per bona tota la patejada feta per Harlem. I encara no s’ha acabat.
Continuem ara pels carrers inferiors al boulevard Martin Luther King i a l’alçada de la Lexington avenue amb el carrer 121 tornem a sentir molt soroll provinent de l’interior d’un edifici. Hi entrem a l’edifici on observo banderes de Puerto Rico. De seguida un home ens guia cap a una porta que ens obre. Mare meva el que tenien liat allà dintre!! De seguida un home també de raça negra i vestit de manera molt correcta amb camisa taronja i pantalons beige ens rep amistosament i ens saluda donant-nos la mà. Però si no ens coneix de res! Ens invita a agafar lloc i ens dóna un paper on ens indica la canço actual. Ja al meu lloc observo un espai que em recorda a una típica sala de juntes.
Misa cantada a Harlem als baixos d'un edifici residencial de l'avinguda Lexington
A l’altra punta de la sala un cantant s’entrega totalment a la seva tasca, acompanyat d’un coro de dues dones vestides de negre de cap a peus, barret i sabates incloses. La dedicació del cantant és tan intensa, la passió que hi posa tan gran, que una dóna propera li ha d’anar eixugant la suor de la cara. Tothom participa, tot el públic balla i canta sense prejudicis, inclós l’home que ens havia rebut i que m’havia semblat tan seriós. Es digne d’admirar la passió i l’entrega de totes les persones presents a la sala i fa fins i tot enveja veure com gaudeixen tant d’aquest acte religiós. Es la festa de la fe. Aquí teniu un video on es pot apreciar aquest entusiasme.
video
Missa cantada a un edifici residencial de Harlem

Minuts després decidim sortir i ens acomiadem molt amablement i amb un somriure d’agraiment de l’home que ens havia rebut. Realment el breu però intens contacte que hem tingut amb aquestes persones tan amables de Harlem constituia ja uns dels records més bonics i emotius que em portaria de Nova York. Encara una mica xocats per tot el que hem vist deixem Harlem orgullosos d’haver recorregut els seus carrers, d’haver contactat mínimament amb la seva gent i de no haver trobat la famosa assamblea gospel. Si l’haguessim trobat, no hauriem fet un recorregut tan exaustiu per Harlem. Recorregut que, per cert, ens va servir per adonar-nos de la quantitat de centres cívics religiosos, esglésies i capelles existents a Harlem. Realment la fe té una gran importancia pels seus habitants. Ahh per cert, l’assemblea gospel que buscavem es trobava al carrer 120. Nosaltres vam arribar fins al 121. Ens vam quedar a un carrer. Amb aquestes bones sensacions vam marxar a l’hotel a dinar. Per la tarda encara ens quedava tornar a Central Park.
Cap a Central Park hem anat amb objectius diferents. El nostre incansable amic volia anar a córrer. La Cris i el Fran volien anar-hi per recordar les bones impressions de la visita que li vam fer el diumenge anterior i a descobrir altres indrets especials d’aquest oasi dins de Manhattan. Aquest és l’aspecte del nostre company de batalles amb el seu vestit de corredor. Suposo que l’identificareu sense esforç :).
El nostre amic vestit de corredor. Foto inclosa per petició expressa de l'interessat
Abans d'arribar a Central Park ens venia de camí passar pel Carnegie Hall. Financiat pel milionari Andrew Carnegie, va ser el primer gran auditori de concerts de Nova York. Diuen que aquest edifici construït en terracota i maó es troba entre els que disposen de millor acústica del món.

Auditori Carnegie Hall al carrer 57, un dels més prestigiosos del món
Ja a Central Park, la Cris i el Fran van descobrir aquestes boniques zones d'aquest parc meravellós.
Zones de gespa a Central Park on la gent aprofita per jeure


Bethesda Fountain a Central Park

Bow Bridge. Un dels indrets més romàntics de Central Park

Fran al Bow Bridge. Al fons les torres bessones Century


La Cris al Bow Bridge amb el llac The Lake de fons


Bow Bridge amb el terra de fusta i amb torres bessones Century i San Remo al fons

Belvedere Castle a Central Park
Vista de Central Park des del Belvedere Castle

Vista del Reservoir, un gran llac situat al centre de Central Park
La nit està caient i a nosaltres se’ns ha acabat el temps de passejar per aquest immens parc que ens ha robat el cor. Tant de bo tinguem algun dia ocasió de tornar-hi! Demà encara tindriem una última ocasió d’acomiadar-nos també de Times Square. I com veureu, seria un acomiadament dolç.


A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 1 a New York: Fifth Avenue and Central Park
Dia 2 a New York: Empire State Building, ONU, Greenwich Village and MoMa

Dia 3 a New York: Staten Island, Wall Street and Brooklyn Bridge
Dia 4 a New York: Whashington
Dia 5 a New York: Rockefeller Center, Broadway and Times Square
Dia 6 a New York: Bronx, China Town, Little Italy and Brooklyn Bridge
Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo
Dia 8 a New York: Harlem and Central Park
Dia 9 a New York: Battery Park and Times Square



Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:


No comments: