miércoles, 26 de diciembre de 2007

THE ALCHEMIST (Paulo Coelho)


L'ALQUIMISTA (Paulo Coelho)

Resum



Santiago és un jove somiador que va esdevenir pastor per poder fer allò que més li agradava: viatjar. Amb les seves ovelles recorre els camps d'Andalusia fins que una nit, dormint dins una església en runes sota un cel esquitxat d'estels, se li repeteix un somni que ja havia tingut. Aquest somni el transportava a les piràmides d'Egipte on hi descobria un tresor. Inquiet per aquest somni repetit, el consulta a una endevina per trobar una possible interpretació. No obstant, l'única resposta que rep és que ha de viatjar a Egipte a buscar aquest tresor. Aquesta resposta no convenç Santiago. Més tard, i al mateix poble on havia consultat l'endevina, troba un vell qui diu ser un rei. Després d'uns minuts de conversa, Santiago descobreix sorprès com aquest vell coneix tota la seva vida, els seus somnis i els seus desitjos. Aquest fet fa que Santiago decideixi creure aquest suposat rei i viatgi a Egipte a seguir el seu destí i a intentar fer realitat el seu somni.


Portada del llibre l'Alquimista, de Paulo Coelho

Per fer realitat aquest somni ha d'apostar fort. Es ven les ovelles per tenir diners per realitzar el viatge. Excessivament honrat i confiat es deixa robar els diners al principi del seu viatge. Però aquesta traïció no el desanima. Troba feina a una botiga de vidres. Amb entusiasme i idees aconsegueix millorar els ingressos del negoci. Guanya diners i fa que el propietari també en guanyi. Amb aquests diners emprèn un arriscat viatge per un desert en guerra on un company de viatge, estudiant d'alquímia, el portarà involuntàriament a trobar un savi Alquimista. Aquest Alquimista li ensenyarà el que li caldrà saber per trobar el tresor. Un viatge pel desert que el durà a sentir la bellesa de l'amor intens, a aprendre a seguir els senyals que la natura li mostra i a aprendre a comunicar-se amb el món mitjançant l'únic llenguatge que ho fa possible: el de l'amor.

Significat del Títol


L'alquímia consistia en el conjunt de tècniques amb què es pretenia transformar, o millor dit, evolucionar metalls com ara el plom o el ferro fins que aquests esdevenguessin or. Es volien transformar en or perquè es creia que aquest metall era el més evolucionat de tots. I aquesta evolució només era possible mitjançant l'ajut de la pedra filosofal que, òbviament, calia trobar abans. L'alquimista era aquell que havia aconseguit trobar la pedra filosofal i era capaç, per tant, d'evolucionar la matèria fins el seu estat óptim: l'or.

Com he dit, l'alquímia pretén evolucionar matèria. Aquest concepte d'evolució de matèria o alquímia és traslladat metafòricament durant el llibre al pla espiritual en el sentit d'evolució personal. Igual que un alquimista que somia en convertir el plom en or, Santiago busca fer realitat el seu somni, trobar el seu tresor. I per aconseguir-ho comença un viatge que el porta a travessar un desert en guerra, un entorn hostil que el farà evolucionar i créixer com a persona. Trobarà el seu tresor de la mateixa manera que l'Alquimista aconsegueix transformar plom en or: evolucionant ell mateix. I sens dubte, l'amor per la Fàtima, una dona del desert que coneix en el seu camí, l'ajudarà.

A nivell espiritual y/o personal el que fa evolucionar el món i la vida es l'amor. L'amor es la pedra filosofal que fa que cada persona esdevingui millor del que és, perquè quan s'estima, sempre desitgem evolucionar i esdevenir millors del que som. L'amor és la pedra filosofal que fa evolucionar les persones o, millor dit, l'ànima de les persones. I quan procurem ser millors que no som, millora tot el que tenim al voltant nostre, de la mateixa manera que la pedra filosofal millora el plom quan s'hi barreja transformant-lo en or.

L'Alquimista ha d'aprendre, ha de millorar, ha d'esdevenir savi i dominar l'alquímia, en definitiva, ha d'evolucionar ell mateix alhora que intenta evolucionar el plom. De la mateixa manera, quan estimem desitgem evolucionar , és a dir, ser millors que no som, i també desitgem que tot el que tenim al voltant nostre evolucioni, esdevingui millor. I ho aconseguim fer evolucionar perquè l'amor és la força que ho mou tot, que ho evoluciona tot. Com es diu al llibre, l'amor no es estar parat com el desert ni veure-ho tot des de lluny com el sol. L'amor és sobretot acció, és voluntat. I que la terra on vivim sigui millor o pitjor depèn de si nosaltres som millors o pitjors. Es aquí on es manifesta la força de l'amor perquè, insisteixo, quan estimem, sempre desitgem ser millors del que som.


El Llenguatge del Món




Santiago intenta evolucionar, intenta fer realitat els somnis als que els seus sentiments li empenyen i viure fent allò que li agrada: viatjar. I per aconseguir-ho haurà d'aprendre i utilitzar el llenguatge del món, un llenguatge que tothom compren, un llenguatge que li permetrà ser més sensible als senyals que el món li mostrarà. Senyals que el guiaran cap al seu objectiu. Com es diu al llibre: "Aquest llenguatge és el de l'entusiasme, el de les coses fetes amb amor, amb il·lusió i amb ganes". I és el llenguatge que expressen els ulls quan es mira amb el cor.Quan es mira amb el cor, un es comunica amb tota forma de vida, es comunica amb la natura, es comunica amb el que veu, es comunica amb tot allò que l’envolta. Quan es mira així, es mira amb confiança, es mira sense por, es mira obertament, amb els sentits plenament entregats i totalment predisposats a escoltar, veure, sentir i entendre el que el món ens vol mostrar. I quan es mira així es poden travessar les barreres materials i de prejudicis fins arribar a veure allò que no poden veure els ulls: la bellesa i esplendor de la vida existent dins de cada ser viu, i a sentir la bellesa de tot allò que la natura ens ofereix, la bellesa del mar, del cel, del sol, de les muntanyes, dels núvols, la bellesa de tot allò objecte d’evolució i que ha trigat tant en crear-se.Santiago haurà d'aprendre a escoltar els seus sentiments per ser capaç de controlar-los. Haurà d'aprendre que no es poden reprimir i anar contra ells i que s’ha d’arribar a conèixer-los bé per aprendre a gestionar-los. Quan en sigui capaç, podrà evitar que el superin i el desestabilitzin. En aquest moment, quan aconsegueix no estar ocupat en reprimir el seu sentiment de por al fracàs, allibera la seva ment i el seu esperit fent-los capaços de penetrar més profundament en el món i fent-los mes sensibles als tresors que el món ens amaga. I és llavors quan aconseguim alliberar tot l’amor que el nostre cor es capaç de generar. Aquest amor brolla amb tota la seva força fent-nos capaços de veure coses que els nostres ulls no poden, de comunicar coses que les nostres paraules no poden i de fusionar-nos de manera natural amb tot allò que ens transmet vida i bellesa, obtenint i extraient tota l'energia que es necessita per assolir els somnis.


Amor i Somnis



Camí del seu tresor, Santiago troba la Fàtima, una noia del desert de qui s'enamora només veure-la. En aquest moment, Santiago desitja abandonar el seu viatge per restar amb ella. I ho desitja per por a no tornar o a que ella no hi sigui quan torni. Aquest moment en que Santiago troba la Fàtima per primer cop es explicat així: "aleshores, va semblar com si el temps es parés i l’ànima del món sorgís amb tota la seva força davant del noi. Quan li va veure aquells ulls tan negres i els llavis indecisos entre un somriure i el silenci, va comprendre la part més important i més sàvia del llenguatge que parlava el món, i que totes les persones de la terra eren capaces d’entendre amb el cor. D’això en diuen amor i es una cosa mes antiga que els homes i que el mateix desert. Tot i així, ressorgeix sempre amb la mateixa força en qualsevol lloc en que es creuïn dos parells d’ulls".

En l'entorn poc hostil de les pastures andaluses, als pastors casats, els costava molt convèncer les esposes que era necessari que sortissin a pasturar pels camps. L’amor exigia ser prop de la persona estimada. Per això Santiago no comprenia l’amor sense el sentiment de possessió.Seran primer la Fàtima i després el seu mestre Alquimista, dues persones curtides pel desert, qui li faran canviar aquesta visió de l'amor. Així l'Alquimista li fa veure que l’amor no impedeix a cap home de lluitar pels seus somnis. Si això passa es que no era un amor auténtic. I es que quan t’estimes bé una persona, el que vols és que aquesta persona cresqui, que assoleixi els seus somnis, és a dir, que evolucioni i que millori, que sigui feliç evolucionant i desenvolupant lliurement tota la seva personalitat. En aquesta mateixa línia, la Fàtima li explica a Santiago que: "Des de ben petita jo somiava que el desert em duria el regal mes gran de la meva vida. Finalment el regal ha arribat: ets tu. M’has parlat dels teus somnis i dels senyals. Aleshores no em fa por res, perquè han estat aquests senyals els que t’han fet arribar a mi. I jo formo part del teu somni. Per això vull que vagis en direcció al que venies a buscar. El vent canvia la forma de les dunes, però el desert contínua al mateix lloc. El nostre amor seguirà igual. Si formo part de la teva llegenda, algun dia tornaràs".A aquestes paraules la Fàtima afegeix:"Soc una dona del desert i me n’orgulleixo. Vull que el meu home també camini lliure com el vent que mou les dunes. I també vull veure el meu home en els núvols, els animals i l’aigua".Abans de reprendre el seu viatge cap a les Piràmides en busca del seu tresor, el llibre ens explica que Santiago :"va aprofitar per donar les gracies per estar ple d’amor per una dona. Quan estimes, les coses encara tenen mes sentit".

I és que com es diu al llibre:" Sense l’amor els somnis de la raça humana no tindrien cap sentit".


Conclusió



Servint-se d'una historia bonica i senzilla i de personatges honestos i entranyables, i utilitzant un paral·lelisme amb l'Alquímia, Coelho explica perfectament en què consisteix l'amor i la manera de viure que pot portar a la felicitat. Transmet a més a més valors de saviesa, honradesa, tenacitat, coratge i amor. Es potser massa idealista i optimista. Es cert que s'ha d'intentar fer realitat tots els somnis i lluitar amb intensitat per fer-los possibles, però sent sempre conscient del que s'està intentant aconseguir, de la seva dificultat i de les possibles limitacions de cadascú. No només per la nostra il·lusió es faran realitat els nostres somnis. S'ha de ser conscient del que és o no possible i acceptar que no sempre es pot aconseguir tot allò que cadascú es proposa.

Finalment, a continuació pots veure una llista amb altres llibres interessants que he llegit:

sábado, 27 de octubre de 2007

CATALONIA MEDIEVAL: RUPIT, TAVERTET I PANTA DE SAU


Rupit and Tavertet are two beautiful medieval villages located 1h30min drive from the city of Barcelona. Spending the day walking through these two villages, leaving themselves away by their calm and quiet, and enjoying a stroll through Collsacabra and the fantastic views of the Sau reservoir are some of the best activities you can do in the northern area of Barcelona.


Rupit



Medieval village of Rupit in CataloniaOverview of Rupit, a really beautiful medieval village in Catalonia


Suspension bridge in the medieval village of RupitThe suspension bridge over a creek is one of the attractions of a visit to the charming village of Rupit


Suspension bridge in the medieval village of RupitAnother view of the suspension bridge in Rupit


Typical stone houses in RupitTypical stone houses in Rupit, with their balconies full of flowers


Street in RupitThis street leads to the viewpoint of Rupit. From there you can enjoy fantastic views of this village


Rupit
Path to Rupit where you can see on the right the bell tower of the church



Rupit from the viewpointRupit from the viewpoint


Sau reservoir



Sau reservoir from a point in Collsacabra near TavertetFantastic view of Sau reservoir and its dam from a point in Collsacabra near Tavertet

Sau reservoir from a point in Collsacabra near TavertetAnother view of Sau reservoir


Tavertet




Typical house in TavertetTypical house in Tavertet with wooden door and windows


Tavertet in CollsacabraTavertet in Collsacabra, from a close viewpoint



In Catalonia there are more beautiful medieval villages, like:

Besides, if you also like medieval architecture, clicking on the next links you will find fantastic medieval monasteries in Catalonia:


These village has also a special charm and are perfect for a day out walking and enjoying their peace. Besides, clicking on the next link you will find more beautiful places in Catalonia.

jueves, 25 de octubre de 2007

RUSSIA - SAINT PETERSBURG: TSARKOE SELO


Saint Petersburg és una ciutat de contrastos que em va sorprendre des del primer dia. Els palaus impressionants com el Palau d'Hivern contrasten edificis pràcticament en runes i carrers amb un aspecte millorable.

A més a més dels molts palaus que pots visitar a la ciutat, em va agradar molt passejar pels canals de Saint Petersburg i les magnífiques vistes del cabalós riu Neva des de la fortalesa de San Pedro y San Pablo.

A continuació teniu el que vam visitar durant els dies que vam passar a aquesta interessant ciutat:


Dia 1
  • Canal Fontanka
  • Esglèsia de Nikolai
  • Teatre Mariinskiy
  • Plaça del Palau d'Hivern

Dia 2
  • Canal Moika
  • Avinguda Nevski
  • Palau Peterhoff
  • Fortalesa i Catedral de San Pedro y San Pablo
  • Riu Neva
  • Canal d'Hivern entre petit i gran Ermitage
  • Flama eterna al Camp de Mart
  • Catedral de Kazan

Dia 3
  • Palau d'Hivern i Museu de l'Ermitage
  • Palau d'Estiu als summer gardens
  • Plaça dels Decembristes

Dia 4
  • Palau Tsarkoe Seló
  • Església "of Spilled Blood"
  • Ruta Crimen y Castigo de Fyodor Dostoevsky

Dia 5
  • Església de Sant Isaac
  • Palau Menshikov
  • Palau Yusupov

Dilluns, 18 de setembre de 2006


Carrer típic de Saint Petersburg. En general, els carrers, tant la calçada com la vorera, eren amples i els edificis més aviat baixets, d'unes cinc plantes, i de façanes en mal estat. Per aquest carrer proper al nostre hotel vam anar a buscar el metro com a primera part del nostre trajecte cap al Palau de Tsarkoe Seló, situat a uns 25 km a les afores de Saint Petersburg

Parada de metro on vam entrar per agafar el suburbà que ens portaria a una zona de la ciutat on havíem d'agafar una espècie de minibus. Aquest minibus ens duria al palau de Tsarkoe Seló. Com es pot apreciar, les entrades al metro eren com portes d'entrada als edificis. S'havia d'estar atent per no passar-les de llarg


Aquest es el minibus de que parlava i que vam agafar per anar de Saint Petersburg cap al Palau de Tsarkoe Seló. Per agafar-lo vam suar tinta perquè preguntàvem a la gent quin havíem d'agafar de tots el que hi havia, i la gent no ens entenia perquè només parlaven rus. Al final ho vam aconseguir després de mitja hora d'intents i amb ajuda de gestos i d'una guia



Palau Tsarkoe Seló

Per fi estàvem ja davant la porta d'entrada del Palau Tsarkoe Seló, on hi passaríem tot un matí sencer. Llàstima que aquesta no fos la porta per on havíem d'entrar

Al creuar la porta d'entrada anterior, aquesta és la vista que es té de la façana barroca de més de 300 metres de llarg del palau. Ho vam fer amb permís especial del policia que la custodiava, perquè aquesta era l'entrada per grups. Al dir-li que era només per una foto, hi va accedir amablement


Per accedir per la porta que ens corresponia vam donar la volta al palau i vam descobrir encantats que està rodejat d'uns jardins enormes on hi destaquen llacs com el de la imatge


Després de gaudir una mica dels llacs i jardins colindants al palau arribem, ara sí, a l'entrada que ens corresponia. En aquesta imatge es pot apreciar millor la façana barroca del Palau



El terra del Palau era principalment de parquet. Per tal de protegir-lo calia posar-se a l'entrada unes petites bosses blaves que cobrien les sabates. Us podeu imaginar la pinta que fèiem tots caminant amb aquestes bosses als peus


Aquí veieu el parquet de que us parlava. Com al Palau Peterhoff, la decoració en to daurat és massa barroca pel meu gust. Si us fixeu, una gran pintura cobreix tot el sostre d'aquesta immensa sala, anomenada la Gran Sala


Una de les sales més espectaculars del palau de Tsarkoe Selo és la sala de l'Ambar. Les seves parets estan recobertes completament d'aquest material donant-li un color ataronjat fora càlid. La foto està presa destrangis mentre marxava perquè a aquesta sala no és podien fer fotos



Església "of Spilled Blood"


Després de tornar del palau i dinar una mica, ja estem una altra vegada de ruta per Saint Petersburg. El primer que vam fer es tornar-nos a passar per l'església "of Spilled Blood", i aquest cop hi vam entrar

Aquest és l'aspecte interior de l'església anterior. Aquesta església va ser utilitzada durant part de l'etapa comunista com a magatzem. Durant la dictadura comunista estaven prohibits els actes religiosos



Ruta Crimen y Castigo de Fyodor Dostoevsky


I ja després de sopar ens vam posar a fer una ruta pel principals punts de referència que apareixen a la novel·la Crimen y Castigo de Fyodor Dostoevsky. Aquest és el portal d'un dels edificis citats a aquesta novel·la. En general, així eren els portals d'entrada als habitatges de Sant Petersburg. Un passadís et portava a un pati interior - que podia fer de parking o de parc- des d'on s'accedia a les diferents comunitats de veïns

Seguint la ruta, ens topem amb la porta d'entrada a un dels edificis on supusadament va viure Dostoevsky. Fer aquesta ruta de nit donava un encant especial als llocs nombrats al llibre que anàvem trobant

Des d'aquest punt el prota del llibre rumia si es llença al canal o no. Ja s'havia fet massa tard, així que vam decidir tornar a l'hotel i proseguir la ruta a l'endemà




Dimarts, 19 de setembre de 2006



Abans de proseguir la ruta de Crimen y Castigo, aquí veieu un altre exemple, ara de dia, del típic pati d'accés als edificis de vivendes. En aquest cas, el pati feia de parking


Aquest era el pati de l'edifici un vivia l'usurera. Estava en obres i, com podeu veure, el seu estat era lamentable


Des del pati anterior, i per les escales que podeu veure, vam pujar per veure de prop la porta del pis on vivia l'usurera. Si si jo també penso que l'estat d'aquestes escales es força millorable

I finalment vam estar al costat de la porta on vivia l'usurera. Sort que mentre estavem per allà fent fotos com aquesta no va sortir ningú de dintre. Segurament s'hagués sorprés una mica



Església de Sant Isaac


Un cop acabada la ruta de Crimen y Castigo, ens vam deixar guiar pel canal Moika fins arribar a l'Església de Sant Isaac. Aquesta església esta situada entre el ja anomenat canal Moika i la plaça dels Decembristes, i molt a prop de l'Almirallat (Almirantazgo en castellà). El seu interior de tons verdosos era molt ampli i les vistes des de la cúpula, magnífiques


Interior de tons verdosos de la Catedral de Sant Isaac. Aquest interior era força ampli i no hi havia lloc perquè els assistents poguessin asseure durant l'ofici religiós. Això es un tret característic de les esglésies ortodoxes

Després de visitar l'interior d'aquesta catedral vam pujar a la seva cúpula. Les vistes de Saint Petersburg eren fantàstiques. En aquesta es veu perfectament l'Almiratall al costat del Palau d'Hivern



Palau Menshikov

Palau Menshikov des de la cúpula de la Catedral de Sant Isaac. Aquest enorme palau barroc de tons ocre és testimoni del poder del princep Menshikov, qui des dels seus orígens humils va arribar a ser amic i conseller principal del tsar Pere el Gran



Palau Yusupov

Palau Yusupov a la riba del canal Moika. Al fons es pot percebre la cúpula de la catedral de Sant Isaac. Dins aquest palau va ser assassinat el monjo Rasputin, conseller de la tsarina Catalina sobre qui exercia una gran influència. Va ser aquesta influècia el motiu del seu assassinat


Petit teatre dins el Palau Yusupov. Aquest elegant teatre d'estil Rococo era molt acollidor pels 180 privilegiats espectadors que hi podien seure alhora

Fins aquí havia arribat el nostre temps. Els 5 dies que haviem d'estar a Saint Petersburg s'havien esvaït. Però abans d'acomiadar-vos, m'agradaria recomanar-vos aquesta ciutat imperial, capital del gran Imperi Rus, com a possible destí per algun dels vostres futurs viatges.

Val molt la pena visitar els seus enormes i bonics palaus, apreciar els diferents contrastos que ofereix aquesta ciutat, passejar . I per acomiadar-me, una vista del Palau d'Hivern des de la cúpula de la catedral de Sant Isaac.


El Fran a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac. Al fons, es distingeix el Palau d'Hivern i l'agulla de l'almiratall. La proximitat entre el Palau d'Hivern i l'almiratall mostra l'admiració i l'orgull del tsar per la seva marina i la importància i el valor que el tsar li atorgava


A continuació teniu els links als posts dels altres dies que vam passar a Saint Petersburg:

Dia 2 a Saint Petersburg: Peterhoff Palace
Dia 3 a Saint Petersburg: Ermitage
Dia 4 i 5 a Saint Petersburg: Tsarkoe Selo Palace


Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:


martes, 23 de octubre de 2007

RUSSIA - SAINT PETERSBURG: ERMITAGE


Saint Petersburg és una ciutat de contrastos que em va sorprendre des del primer dia. Els palaus impressionants com el Palau d'Hivern contrasten edificis pràcticament en runes i carrers amb un aspecte millorable.

A més a més dels molts palaus que pots visitar a la ciutat, em va agradar molt passejar pels canals de Saint Petersburg i les magnífiques vistes del cabalós riu Neva des de la fortalesa de San Pedro y San Pablo.

A continuació teniu el que vam visitar durant els dies que vam passar a aquesta interessant ciutat:

Dia 1
  • Canal Fontanka
  • Esglèsia de Nikolai
  • Teatre Mariinskiy
  • Plaça del Palau d'Hivern

Dia 2
  • Canal Moika
  • Avinguda Nevski
  • Palau Peterhoff
  • Fortalesa i Catedral de San Pedro y San Pablo
  • Riu Neva
  • Canal d'Hivern entre petit i gran Ermitage
  • Flama eterna al Camp de Mart
  • Catedral de Kazan

Dia 3
  • Palau d'Hivern i Museu de l'Ermitage
  • Palau d'Estiu als summer gardens
  • Plaça dels Decembristes

Dia 4
  • Palau Tsarkoe Seló
  • Església "of Spilled Blood"
  • Ruta Crimen y Castigo de Fyodor Dostoevsky

Dia 5
  • Església de Sant Isaac
  • Palau Menshikov
  • Palau Yusupov


Diumenge, 17 de setembre de 2006


Palau d'Hivern i Museu de l'Ermitage


Pati interior del Palau d'Hivern. Hi vam accedir des de la plaça que es veu a la foto anterior. Dins d'aquest pati estava la porta per on s'iniciava la visita al Palau i al museu ErmitageAvui hi passaríem gran part del dia. Aquest palau s'ho mereix.. El Fran apareix de refilón


Ja capficats en la nostra visita, comencem per sales immenses com aquesta on es pot veure el tro on seia el tsar durant les recepcions oficials. Aquestes sales no eren utilitzades pels tsar a la seva vida privada, sinó que eren l'escenari de recepcions oficials i cerimònies d'estat

Des de l'interior del palau d'Hivern és pot contemplar l'enorme plaça que hi ha al seu davant amb la columna d'Alexander situada al centre


Dins d'aquesta sala, si no recordo malament, tenien lloc els multitudinaris balls que es feien durant les cerimònies oficials


Aquí teniu una altra vista de la sala anterior. Al Fran ja li començava a venir de gust estar assegut una estoneta jeje


Escultura de Les Tres Gràcies de Antonio Canova. Em va agradar molt aquesta escultura per la sensació de moviment que transmetia. Semblava que els braços estiguessin en moviment


Ja hem acabat la visita de quasi 7 hores que vam fer al Palau d'Hivern i al Museu Ermitage. Quan vam sortir cap allà les cinc de la tarda, aquesta era la imatge que oferia el Palau



Palau d'Estiu als summer gardens


Després d'un dinar a l'avinguda Nevski per recuperar forces vam anar als Summer Gardens on es troba el Palau d'Estiu. Aquest és el palauet que s'aprecia a la foto. Construït per Pere el Gran és l'edifici de pedra més antic de Saint Petersburg. Just en aquest punt també és on neix el canal Fontanka, segurament el més important de la ciutat

Des d'un punt proper als jardins anteriors i minuts més tard, aquesta és la vista de la fortalesa i de la Catedral de Pere i Pau des del malecón del Neva durant la posta de sol

Des del mateix punt anterior, i girant la vista una mica cap a l'esquerra, aquesta era la vista del riu Neva al capvespre poc abans d'arribar al Palau d'Hivern pel malecón del Neva



Plaça dels Decembristes


Seguint la nostra passejada pel malecón del Neva, i poc després de deixar enrere el Palau d'Hivern, ens va sorprendre la cúpula il·luminada de l'església de Sant Isaac des de la Plaça dels Decembristes. Aquesta plaça estava al costat de l'Almiratall i molt a prop del Palau d'Hivern

També a la Plaça dels Decembristes, escultura de Bronze del tsar Pere el Gran a cavall. Podeu veure també a la dreta part de l'edifici del Senat. El dia, bé ja la nit, no donava per més i des d'aquí vam posar rumb cap a l'hotel prosseguint la nostra tranquil·la passejada nocturna


A continuació teniu els links als posts dels altres dies que vam passar a Saint Petersburg:


Dia 1 a Saint Petersburg
Dia 2 a Saint Petersburg: Peterhoff Palace
Dia 3 a Saint Petersburg: Ermitage
Dia 4 i 5 a Saint Petersburg: Tsarkoe Selo Palace

Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són: