NEW YORK: Històries del Bronx i contes xinos (6/9) ~ Beautiful places of Barcelona and Catalonia

viernes, 14 de septiembre de 2007

NEW YORK: Històries del Bronx i contes xinos (6/9)

Divendres, 31 d'Agost de 2007

Com el dia anterior havíem arribat més tard del normal a l’hotel, avui ens hem donat una mica de treva i ens hem permès llevar-nos a les...8!! jajaja. Nova York té massa coses fascinants que ensenyar-nos com per perdre-nos-les dormint. I malgrat els cinc dies intensos que portem caminant pels seus carrers, encara ens en queden moltes per descobrir. Avui canviaríem de l’espectacle nocturn a una altre tipus d’espectacle: el del dia a dia de dues zones residencials de Nova York amb una personalitat molt marcada.

A diferència d’altres dies, el sol s’ha pres un petit i merescut descans. La temperatura és, no obstant, molt agradable. Amb aquestes condicions climàtiques òptimes per bellugar-se per la ciutat dels gratacels hem sortit al carrer en busca d’un esmorzar típic americà. El lloc escollit? un conegut bar-restaurant del barri de Chelsea situat a la cantonada de la 10ª avinguda amb el carrer 23. El seu nom, Empire Diner. Avui ens anava perfecte anar-hi. Malgrat que el matí el volíem dedicar a deixar-nos veure pel Bronx, abans volíem fer una petita visita al primer gratacel construït a Manhattan: el Flatiron building. I l’Empire Diner hi estava relativament a prop.

Camí de l’Empire Diner hem recorregut un barri segurament poc conegut. El barri de Chelsea és un barri principalment residencial, d’edificis d’apartaments no gaire alts i més aviat antics. Les seves façanes mostren sense complexos aquesta maduresa. Pels seus carrers la tranquil·litat és la nota predominant a diferència d’altres zones de Manhattan, on a les 9 del matí ja existeix un moviment frenètic. Només trobem alguns petits grups d’hispans, pel seu accent segurament cubans, petant la xerrada. Observant aquests carrers mentre camino, la meva vista es topa amb el típic parking de Manhattan. Ja n’havia vist uns quants aquests dies, però cap tan gran com aquest.

Parking típic de Manhattan

Ja veieu que a Manhattan no només creixen cap a munt els edificis... també els parkings. Fins aquest punt arriba l'aprofitament de l'espai! Cada cop que en veia un, sempre em feia la mateixa pregunta. Quin criteri s’utilitzarà per distribuir els cotxes entre els diferents nivells? Si algú se li acudeix alguna resposta, que m’ho digui perquè encara em pica la curiositat. Sense més incidències destacables hem arribat a l’Empire Diner després d’una agradable passejada de 25 minuts pels carrers de Chelsea.

Aspecte extern del bar Empire Diner al barri de Chelsea

Empire Diner per dins

De dimensions reduïdes, l’Empire diner destaca per la seva decoració art déco, com ara, les seves parets exteriors i la seva barra metàl·liques. Hi ha moments en que sentim parlar als cambrers entre ells en castellà. Però a nosaltres es dirigeixen en anglès. Abandonem l’Empire Diner amb la panxa ben plena i amb un bon record gràcies a l’amabilitat amb que ens han tractat. Cinc avingudes ens separen del Flatiron building.

Pel carrer 23 caminem cap a la cinquena avinguda. En aquest encreuament es troba el Flatiron building. A mesura que anem franquejant avingudes, l’activitat als carrers comença a augmentar, fins arribar al moviment intens habitual de la cinquena avinguda. A primer cop d’ull el Flatiron building té un aspecte curiós. De planta triangular, la seva part més estreta no arriba als dos metres d’amplada.

Flatiron building a l'encreuament de la cinquena avinguda amb Broadway

Flatiron building per la part del darrera

Orientat cap al nord, com indicant la direcció de quelcom important, aquest edifici ens insta a dirigir la nostra mirada cap a la cinquena avinguda direcció nord. Això és el que veiem.

Empire State vist des del Flatiron building

Al costat d’aquest edifici singular es troba la Madison Square. Aquest petit parc fa goig veure’l. D’aspecte molt cuidat, ofereix la sensació d’albergar molta vida al seu interior gràcies a la gespa d’un color verd brillant i a la presència de petits esquirols movent-se alegrement.

Esquirol a la Madison Square. Al fons una mare juga amb el seu fill

Sobre la gespa moltes mares juguen amb els seus petits fills i des dels bancs ens arriben tranquil·les converses de gent d’edat més avançada. Després de donar una petita volta per la plaça ens dirigim, per Broadway, cap a l’Union Square per agafar el metro en direcció Bronx. En aquesta zona, Broadway recorda una mica la Nova York de principis de segle degut als edificis que hi trobem. Aquí en teniu un exemple.

Edifici de principis de segle a Broadway

Entre aquests edificis de principis de segle arribem a l'Union Square, on ens sorprèn la presència d’un mercadillo. Les paradetes de fruita i de petits objectes de decoració enllacen amb una zona de taules plenes de gent jugant als escacs.

Zona de mercadillo a l'Union Square. En primer pla a la dreta, homes jugant als escacs

En una d’elles, un home de color i de constitució pesada espera contrincant amb totes les peces ben col·locades sobre el taulell. A diferència de la Madison Square, aquí el gris del ciment predomina sobre el color verd, fet que dóna a aquesta plaça un aspecte menys acollidor. Amb aquesta imatge i la d’una presència policial perceptible guanyem l’entrada al metro.

Per la línia 4 en direcció uptown ens dirigim cap a l’aturada de Grand Concourse, situada a l’alçada del carrer 149. Si si, ja veieu que fora de Manhattan encara es conserva aquesta nomenclatura de carrers tan còmoda. A mesura que el metro avança es va buidant, i a l’alçada de Harlem el nostre vagó està pràcticament buit. Així es mantindria fins al nostre destí.

Son les 12 i escaig i, després de mitja hora de metro, ja estem sortint cap als carrers del Bronx. En aquest punt he de reconèixer que si ens vam apropar al Bronx va ser gràcies al nostre intrèpid company de viatge. La meva prudència accentuada sempre que em bellugo per ciutats estrangeres no m’hagués deixat visitar aquesta zona de dubtosa reputació. Amb una mica de tensió començo a observar els carrers del Bronx. La meva primera imatge és la de l’encreuament de carrers on es trobava la parada de metro. De calçades molt amples, les seves voreres estan plenes de gent, principalment de gent jove de raça negra. No m’estranya, al girar-me em trobo al davant la porta d’una High School al costat de la qual molts joves conversen entre ells. Comencem a caminar per una amplia avinguda en direcció nord sense més ajuda que la nostra capacitat d’orientació. Només sabem que el nostre destí queda a l’esquerra d’aquesta avinguda. El plànol de metro que tenim és petit i pràcticament no hi apareix cap carrer. Simplement confiem en que l’estadi de beisbol dels Yankees sigui suficientment gran com perquè es deixi veure des de la distància.

Per aquesta avinguda la tranquil·litat és la nota predominant. Progressant per aquesta avinguda deixem enrere tallers de reparació, magatzems i algun restaurant de menjar ràpid. Portem 15 minuts caminant i crec que no he vist cap persona de raça blanca tret de les dues turistes italianes que caminen 20 metres per davant nostre. Aquí és impossible ser discret. Portem la paraula turista escrita a la nostra cara blanca. Minuts més tard la mateixa avinguda canvia una mica d’aspecte. A l’esquerra hi apareix un gran parc i a la dreta ja avancem al costat de petits edificis residencials típics de zones de classe mitjana-baixa. Les façanes estan ennegrides i sostenen les ja habituals i cinematogràfiques escales d’incendis. De moment, cap notícia del Yankee Stadium. El que si arribem a veure és l'Empire State a més de 100 carrers de distància. A l’esquerra, un carrer perpendicular a la nostra direcció de marxa marca la fi del parc. Instintivament mirem cap allà però la nostra vista només veu petits edificis. Seguim direcció nord amb la intuïció de que no hem de ser gaire lluny d’aquest santuari del beisbol. Efectivament, en el següent encreuament, un carrer que fa baixada guia la nostra mirada cap a l’esquerra i allà, mig amagat, apareix aquest mític estadi. Els carrers continuen estan deserts, malgrat que ja és pràcticament l’una del migdia.

Mural pintat a la paret amb jugadors dels Yankees

Per aquests carrers inanimats arribem a la part sud del Yankee stadium. Voregem la meitat de l’estadi deixant-lo a la nostra dreta per arribar a la seva entrada principal. Altres turistes també s’hi han apropat. Que perquè sé que són turistes? Perquè són blanquets com nosaltres. Mentre acabem de donar-li la volta observo un estadi de planta ovalada, tamany mitja i façana grisosa. La seva capacitat per 57000 persones és queda curta i costa trobar-hi entrades. Per això no ens vam arribar a plantejar realment assistir a un partir dels Yankees, malgrat que ens interessava força viure in situ l’ambient d’un partit de beisbol. Després de fer-nos unes fotos amb aquest escenari de fons, acabem de vorejar-lo per allunyar-nos en direcció a l’amplia avinguda per on havíem arribat.

Estadi de beisbol dels Yankees al Bronx

Quan estem a punt d’acabar aquesta volta per la part nord de l’estadi observem, a l’esquerra, la construcció del que sembla un altre escenari esportiu i, davant nostre, les vies del metro. En aquesta zona el metro circula per la superfície sobre una plataforma metàl·lica.

Hi ha una parada de metro al costat de l’estadi però preferim agafar-lo a la parada per on havíem arribat per caminar una mica més per aquests carrers. Ara anem per un carrer ple de gent que camina i d'altra aturada formant petits grups. Cap blanc com nosaltres. Entre la multitud s’observa una presència policial notable. Com a mínim un parell de patrulles. En cinquanta metres veig per dues vegades a joves dónes policia demanar papers a algun adolescent. Entre la gent arribem a l’avinguda per la que havíem pujat i girem a la dreta per tornar-la a agafar camí del metro. Aquest cop caminem per l’altra vorera, és a dir, pel costat del parc. Els bancs d’aquesta vorera estan plens de gent llegint el diari. Sense més cosa destacable arribem al nostre destí on prenem el metro direcció el Lincoln Center, situat a la part de Manhattan que queda a l’esquerra de Central Park.

Al Lincoln Center, situat a l’Amsterdam Avenue amb el carrer 65, hi arribem en un metro express que no s’atura a la parada que hi ha a l’alçada del carrer 66, així que hem de baixar 6 carrers caminant. De seguida arribem al Lincoln Center, on tenen la seva seu la Metropolitan Opera House i la Filarmònica de Nova York. Donem un cop d’ull i de seguida marxem cap a la cinquena avinguda.

Lincoln Center for the performing arts

Arribem a la cinquena avinguda per fer una visita ràpida a Tiffany’s. De camí hi passem per la Columbus Circle, situada al vèrtex inferior esquerre de Central Park.

Estàtua de Colom a la Columbus Circle. Els arbres de la dreta indiquen l'inici de Central Park

Després d’unes fotos davant de l’aparador que es va fer famós gràcies a la pel·lícula Desayuno con Diamantes hi entrem.

Botiga de Tiffany's a la cinquena avinguda.

A dins les joies no tenen el preu exposat i hi ha més membres de seguretat privada que clients. Donem una volteta per dins i sortim camí del metro. Ja comença a ser hora d’arribar a Xinatown.

Personalment no m’hi vaig sentir gaire a gust pels carrers d’aquest barri d’immigració xinesa. Les voreres són estretes i la major part d’elles estan ocupades per llocs de venda ambulant. Totes les tendes tenen a la vorera la típica trampilla per introduir mercaderies al magatzem inferior o per treure les escombreries. Venen de tot al carrer. Et poden vendre des de peix o fruita fins a bolsos. Per les calçades estretes els cotxes hi circulen sense descans. L’ambient està carregat. L’aire té un olor enrarit degut a tot el que es ven al carrer. Obrint-nos pas entre la gentada busquem un restaurant per dinar. Ja que som a Xinatown, provarem a menjar en un xino.

Carrer típic de Xinatown ple de gent.

Aquí tot tot tot és dels xinos, restaurants inclosos, i quasi només es veuen xinos pel carrer. Veiem un restaurant que sembla no tenir mala pinta. No fa ni dos segons que ens hem apropat i de sobte surt un xino oferint-nos les cartes en anglès i convidant-nos efusivament a entrar. Acceptem. Llegim les cartes acompanyats d’un petit i somrient invitat.

Un petit molt somrient ens va acompanyar una estoneta

Tenim uns quants dubtes. Preguntem a la cambrera i no ens sap respondre. Pràcticament no sap anglés. Ens llancem a la piscina i demanem una mica a ull. No vam encertar gaire, la veritat jaja. Mare meva quina pinta que tenien els rollitos!! La textura dels rollitos era viscosa, com si l’embolcall fos de medusa o algun tipus d’alga. I l’arrós ufff...servit en cassoletes de fusta estava prensat i molt sec, estava com ahumat i tenia un sabor fort. Entre que el menjar no era res de l’altre món i que els sabors eren estranys per nosaltres, la veritat és que no vam dinar gens bé. Però vam saciar la gana, vam agafar forces per acabar el dia i vam viure l’experiència de dinar quelcom en un xino sense saber ben bé a priori el que estavem demanant. La veritat és que jo vaig riure força tastant els diferents plats :). A veure si sóc capaç de tornar a un xino abans de cinc anys. I a sobre, la propina!! En aquest restaurant es van prendre al peu de la lletra el tema de la propina.

A Nova York el tema de la propina no és opcional. El client està obligat a deixar entre un 10% i un 15% segons el tipus d’establiment. Però t’has d’enrecordar perquè ells no t’ho indiquen al compte. Obviament a nosaltres no ens feia gràcia haver de deixar propina aquest cop (abans sempre ho haviem fet). Tot i així vam deixar una mica menys del 10%. Al veure-ho, el xino es va empipar força i ens va dir malhumorat exactament quin era l’import de la propina i que el deixessim a sobre de la taula abans de marxar. Aisss va ser un dinar per oblidar.

Després d’aquest desastre de dinar vam seguir caminant pels carrers de xinatown. Una zona per a mi sense cap tipus d’encant però que s’ha de veure almenys un cop. Aquí en teniu algunes imatges.

Un altre carrer de xinatown

Encreuament a xinatown. Fixeu-vos en la gentada que hi ha

Edifici de xinatown. Si no recordo malament, aquí hi havia un banc

Al costat de xinatown està el barri d’immigració italiana, conegut com Little Italy. Per desgràcia, ara mateix ha quedat reduit a dos carrers. Els xinos s’ho estan menjant tot. Al creuar de Canal St cap a Mulberry St, el carrer principal de la zona italiana, els xinos i les aglomeracions desapareixen. Xoca molt com canvia l’ambient entre dues zones colindants com aquestes. Es com si hi hagués un mur físic entre les dues.

A aquesta época a Little Italy estan en festes i l’ambient és molt alegre. Els carrers estan decorats i la gent conversa animadament mentre hi camina.

Carrer Mulberry, centre neuràlgic de Little Italy

Façana del restaurant Puglia amb els colors de la bandera italiana

Passejant per aquest barri italià se’ns fa de nit. Tenim ganes de treure’ns del cap definitivament el regust amarg del dinar així que ens animem a travessar el pont de Brooklyn per menjar-nos un bon gelat. Avui doble. Ens ho mereixem. Abans d'arribar-hi però, mireu aquesta imatge de l'Empire State.

Empire State des d'un carrer pròxim a l'entrada al pont de Brooklyn

I pel camí, una altra recompensa. Les vistes del sud de Manhattan des del pont de Brooklyn. A meitat de recorregut pel pont m’aturo i em giro. De sobte les meves pupil·les es dilaten. L’espectacle és fascinant. Allà plantat, sento els edificis del sud de Manhattan molt propers. Tinc la sensació que em cauran a sobre. El pont de Manhattan a l'altra banda també és digne d'admirar. No hi ha comparació possible amb la vista diurna que vaig percebre tres dies abans.

Vista nocturna del sud de Manhattan des del pont de Brooklyn

Pont de Manhattan des del pont de Brooklyn

Amb la satisfacció d’haver pogut presenciar aquest panorama, i amb el bon sabor de boca que et deixa un gelat doble deliciós, vaig acabar el dia de manera immillorable.

Geladeria al mirador situat sota el pont de Brooklyn

Per a mi xinatown seria la primera i la darrera experiència no positiva a Nova York. Per sort, ja no em tornaria a sentir a disgust caminant pels carrers de la ciutat dels gratacels. I demà, a passejar pels carrers del SOHO.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia: