Pages

miércoles, 25 de junio de 2008

EL OCHO DE KATHERINE NEVILLE


Catherine Velis es una experta en informática que trabaja en Nueva York en una auditora hacia el año 1972. Especialista en sistemas informáticos de transporte, es enviada a Argel como castigo por desobedecer un jefe suyo que le sugirió modificar un informe para sacar beneficio propio.

Era un castigo porque tenía que ir a un estado que no conocía, de una cultura diferente, a trabajar para la OPEP en un simulador del precio del petróleo en función de la oferta y la demanda. Sin saberlo, Catherine entró en el juego y comenzó a formar parte importante de una enigmática partida de ajedrez a escala mundial donde los jugadores están repartidos por todo el mundo.



El Ocho de Katherine Neville
Portada del libro El Ocho, de Katherine Neville


Catherine se empieza a dar cuenta cuando asiste a un torneo de ajedrez en un conocido club de Manhattan a petición de una amiga suya, experta jugadora, que no quería asistir sola. En este torneo comienza a conocer a sus compañeros de partida y sus rivales y la sucesión de acontecimientos que allí tendrán lugar la pondrán en alerta.



Manhattan en Nueva York
Manhattan en Nueva York



En el centro de esta partida se encuentra el legendario tablero de ajedrez de Montglane que perteneció a Carlomagno y que fue creado mucho tiempo antes. Un juego de ajedrez donde tablero y piezas están talladas magistralmente y cubiertas de piedras preciosas: una obra maestra de orfebrería. Un juego de ajedrez rodeado de misticismo, de dioses y leyendas. Un juego de ajedrez que contiene una fórmula que otorgará un gran poder a todo aquel que sea capaz de descifrarla. Un poder peligroso si cayera en manos ambiciosas de poder.

Es precisamente en Argel donde hay informaciones que indican la presencia de algunas piezas. Influenciada y guiada sin saberlo por otras personas, a la vez participantes de la partida, y sin mucho interés, Catherine intentará encontrarlas. Sólo cuando se da cuenta de que su vida está en peligro pasará al ataque, jugará por voluntad propia e intentará encontrar las piezas, ayudada por sus compañeros de partida, a fin de protegerse.

El juego de ajedrez de Montglane despierta toda la ambición de aquel que se encuentre cerca, despertando en él ansiedad de poder y dominación y, por tanto, la parte más oscura del alma humana. Experimentando esta sensación, Carlomagno decidió enterrarlo en la aislada abadía de Montglane, en el suroeste de Francia, creyendo que ese juego de ajedrez estaba maldito.

Pero la enigmática leyenda del ajedrez de Montglane es conocida por los impulsores de la Revolución francesa, por la gran zarina Catalina la Grande y en las cortes de otras potencias de la época como Prusia. Desde San Petersburgo y París se moverán los hilos necesarios para encontrarlo y volverlo a unir.



Torre Eiffel en Paris
Torre Eiffel en París


Palacio de Invierno en San Petersburgo
El Palacio de Invierno en San Petersburgo fue el símbolo del poder de los zares rusos



Es entonces cuando la abadesa de Montglane decide desenterrarlo y separar sus piezas por todo el mundo para evitar que alguien pueda volverlo a encontrar. Y en esta misión la joven monja Mireille tendrá un papel capital.

Esta leyenda ligada a los dioses, a antiguas civilizaciones como Grecia, Egipto y Fenicia, a disciplinas como las matemáticas y la alquimia despertará el ansia de búsqueda de los personajes más influyentes de la época y involucrará a grandes dirigentes políticos como Napoleón, Robespierre, los zares rusos o Benjamin Franklin; a grandes científicos y matemáticos como Newton, Euler y Fourier; a grandes pensadores como Rousseau y Voltaire e, incluso, a músicos como Bach.


Partenon en la Acropolis de Atenas
El Partenón es un símbolo de la Grecia clásica



Una leyenda y un ajedrez que modificará la historia del mundo, que guiará la voluntad de grandes dirigentes y reyes y que será el desencadenante de todos los grandes acontecimientos históricos en la época de la Europa de la Revolución Francesa.


Finalmente, a continuación puedes ver una lista con otros libros interesantes que he leído:

sábado, 21 de junio de 2008

BARCELONA HAS A CASTLE IN MONTJUÏC!


El dia 15 de juny de 2008 es va obrir al públic el Castell de Montjuïc com a nou espai de la ciutat. Abans s'hi podia accedir per entrar al museu. No obstant, hi havia canons a la Plaça d'Armes i presència militar permanent.

No m'ho vaig voler perdre i hi vaig anar per veure la nova imatge del Castell de Montjuïc i la exposició que hi havien creat al seu interior. Recomano molt anar al castell, sobretot pels nens, per la tranquilitat que s'hi respira, perquè es un bon espai per passejar i per disfrutar de les vistes des del propi castell i des dels miradors del seu voltant.

Façana principal del Castell de Montjuïc


Entrada principal del Castell de Montjuïc amb el fossat en primer terme



Fossat del Castell de Montjuïc


Fossat al costat de l'entrada principal al Castell de Montjuïc


Imatge panoràmica del fossat de l Castell de Montjuïcentorn el baluard de Santa Amàlia a prop de l'entrada principal

Vista aéria del Castell de Montjuïc


Després de veure la part principal i posterior, vista del Castell de Montjuïc des de l'aire (imatge obtinguda de l'exposició Barcelona té castell!)

Entrada al Castell de Montjuïc


Ja hem vist imatges del Castell de Montjuïc des de fora. Anem a entrar-hi!

Interior del Castell de Montjuïc


Vista del port de Barcelona des del Castell de Montjuïc. S'observa un dels canons apuntant al mar

Plaça d'Armes


Si pugem a la terrassa superior, aquesta és la vista de la plaça d'armes

Vistes des del Castell de Montjuïc


També des de la terrassa superior del Castell de Montjuïc es té aquesta vista de Barcelona. S'aprecia l'entrada al castell i, al fons si s'amplia la foto, la Sagrada Família i la Torre Agbar


Vista des del mirador del migdia. En primer terme, el Palau Sant Jordi amb la Torre de Calatrava i l'Estadi Olímpic. Al fons, la zona sud de Barcelona





Lluneta de mar a la part posterior del Castell de Montjuïc amb el port al fons


Imatge des del Castell de Montjuïc on s'aprecia l'edifici del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Si s'amplia es veuen les torres venecianes de Plaça Espanya i al fons al dreta l'edifici de l'Illa


Exposició Barcelona Te Castell!


Imatge del castell al cim de la muntanya de Montjuïc

Imatge de la cisterna del Castell de Montjuïc. La cisterna és una de les parts del castell abans tancada al públic i que ara es podrà visitar




Montjuïc és una gran zona verda de Barcelona, ideal per passejar, per passar un agradable matí de diumenge o per disfrutar de unes fantàstiques vistes de Barcelona des del castell o des d'algún dels seus miradors.

Recomanaria la següent ruta per descubrir Montjuïc:

També hi ha altres rutes interessants per Barcelona, com ara:


martes, 17 de junio de 2008

COSTA BRAVA: CAMI DE RONDA IN TOSSA DE MAR

Tossa de Mar is a lovely town in La Costa Brava where you can visit its beautiful old town, enjoy its beaches of turquoise and clear water or walk along the Camí de Ronda (Ronda Way). The views of La Costa Brava and its beaches from the Camí de Ronda are always fantastic.

Below I would like to show you some of these views from the Camí de Ronda around Tossa de Mar.

Camí de Ronda from Cala Pola to Tossa de Mar


Cala Pola 


Cala Pola in Tossa de MarCala Pola, the starting point of our walk along the Ronda Way of Tossa de Mar


Costa Brava from Cami de Ronda
One of the first amazing views I enjoyed of La Costa Brava


Costa Brava from Cami de Ronda
Nice place to take a picture of Costa Brava near Tossa de Mar



Costa Brava from Cami de Ronda
Camí de Ronda near Tossa de Mar is not absolutely easy


Costa Brava from Cami de Ronda
Relaxing view of the horizon from Camí de Ronda in La Costa Brava



Costa Brava from Cami de Ronda
The Mediterranean sea is always close to us on our way to Tossa de Mar along the Camí de Ronda


Tossa de Mar from Cami de Ronda
Beach and old town of Tossa de Mar from Camí de Ronda (Ronda Way)


Camí de Ronda from Tossa de Mar to Punta d'es Cars


Es Codolar beach


Es Codolar beach in Tossa de MarEs Codolar beach from the old town of Tossa de Mar in La Costa Brava


Tossa de Mar from Cami de Ronda
Tossa de Mar from Camí de Ronda (Ronda Way)


La Costa Brava in Tossa de MarAnother picture from Camí de Ronda where the castle of Tossa de Mar can be seen in the background


If you like beaches, below you have links of some of the most beautiful beaches in La Costa Brava and Catalonia:


- Costa Brava



Other fantastic beaches I have visited in Spain and Portugal are:



Finally, clicking on the next link, you will find links to other beautiful places and villages of Catalonia, among them, more nice villages of La Costa Brava.



sábado, 14 de junio de 2008

CATALONIA - COSTA BRAVA: TOSSA DE MAR


Here you can see some pictures I have taken when I visited Tossa de Mar with two friends. We had been invited by Toni, a friend of a friend, and I will always be very grateful to him for his hospitality and for his kindness to all of us. Tossa is really a wonderful and lively town of La Costa Brava, Girona.

Interesting places, beaches and coves I visited in Tossa de Mar:

  • Old Town and Castle
  • Ronda Way around Tossa de Mar
  • Giverola Beach
  • Pola Cove
  • El Codolar Beach
  • Platja Gran Beach
  • Platja Menuda Beach

If you are interested in diving, I strongly recommend Tossasub Diving Centre. I enjoy a lot the Scuba Diving Course I did there.


Castle and old Town


Tossa de Mar in La Costa BravaTossa de Mar from a boat called Fons Cristal. It can be seen a castle on the left



The castle and the old town of Tossa de MarThe castle and the old town of Tossa de Mar from the boat called Fons Cristal



Cala Pola


Cala Pola in Tossa de MarCala Pola, the starting point of our walk along the Ronda Way


Camí de Ronda (Ronda Way)


Tossa de Mar from the Ronda Way in La Costa BravaTossa de Mar from a viewpoint somewhere along the Ronda Way in La Costa Brava


La Costa Brava in Tossa de MarA typical view of  La Costa Brava in Tossa de Mar from the Ronda way


Beach of Tossa de MarBeach of Tossa de Mar from the Ronda Way



Platja de la Mar Menuda

Menuda beach in Tossa de MarWe arrived at Menuda beach after a walk along the Ronda Way



Platja Gran

Beach and castle in Tossa de MarA closer image of the beach of Tossa de Mar in La Costa Brava. The Castle appears too

Beach and castle in Tossa de MarOld Town, castle and beach of Tossa de Mar, a lovely village in La Costa Brava


Beach and castle in Tossa de MarOld Town from the Platja Gran, the larger beach of Tossa de Mar



Castle and beach in Tossa de Mar
Castle and beach from the promenade in Tossa de Mar




Platja Es Codolar

El Codolar Cove in Tossa de MarEl Codolar Cove from the old town of Tossa de Mar in La Costa Brava



Ronda Way

La Costa Brava in Tossa de MarAnother picture where the castle can be seen in the background


Tossa de Mar from the Ronda WayTossa de Mar from the Ronda Way near the Old Town

If you like beaches, below you have links of some of the most beautiful beaches in La Costa Brava and Catalonia:


- Costa Brava



Other fantastic beaches I have visited in Spain and Portugal are:



Finally, clicking on the next link, you will find links to other beautiful places and villages of Catalonia, among them, more nice villages of La Costa Brava.



lunes, 2 de junio de 2008

CONCERT BON JOVI BARCELONA 2008



CONCERT DE BON JOVI A
L'ESTADI OLIMPIC DE BARCELONA EL 1 DE JUNY DE 2008


Arribem a l'estadi cap a les 19:30 i anem cap a les nostres localitats al gol nord. Des d'aquest punt aquest és l'aspecte de l'estadi una hora abans de començar el concert


Aspecte de l'Estadi Olímpic una hora abans de l'inici del concert


i així estava el gol on ens trobàvem

Aspecte del gol oposat a l'escenari 1h abans del concert


Encara era de dia i el concert ja estava a punt de començar. Estàvem al gol però no vam trigar gaire en baixar a la gespa. Cinc minuts abans de les 9 ja estàvem rodejats de gent esperant que tot comencès. Sense molt protocol, força puntuals i quasi sigil·losament, van sortir en Bon Jovi i la resta del grup (Richie Sambora a la guitarra, Tico Torres a la bateria i David Bryan als teclats). I ràpidament, sense moltes paraules prèvies, van anar per feina. Tenien 25 cançons per endavant i més de 50.500 veus esperant a fer-se sentir. Com han vingut fent durant tota la gira, l'espectacle va començar amb Lost Highway, el primer single del seu darrer disc del mateix nom.


Instants previs a l'inici del concert

Tot seguit a Lost Highway, Bon Jovi i els seus van començar amb el repertori d'éxits que van acabar regalant als fans de tota la vida. Contrariament al que jo pensava, el concert va ser més un tribut als grans éxits i un regal als seguidors més antics que no una promoció del nou disc propiament dit. I d'això en vaig alegrar molt! Aquest repertori de clàssics va començar amb Born to be my baby, canço que m'agrada molt i que té una tornada que enganxa, i va continuar per You give love a Bad Name i Raise your Hands. Em va sobtar molt la força que té en directe Bad Name. Durant aquest inici de concert les cançons es succeïen a un ritme vertiginós. Havíem cantat quatre cançons i jo no m'havia quasi ni adonat.


Imatge de l'escenari durant el concert


A les pantalles gegants, Tico Torres i Bon Jovi d'esquena amb tota la gentada al davant


Pantalles gegants durant Have a nice Day. Per dos cops aquestes cares picarones ens van treure la llengua :)


Després de la contundent Have a nice day, un respir davant del que se'ns apropava amb Who says yo can't go home (també del disc Have a Nice Day). I un cop acabada aquesta cançó, una primera estrofa cantada a capella, de seguida acompanyada per 50000 veus més, indicava l'arribada del punt àlgid del concert. Era el moment de Livin' on a Prayer. Portavem ja quasi dues hores de concert. Dues hores que havien servit per deixar-se anar, per situar-se, per escalfar veu i músculs de cara a aquest moment que, per suposat, no va defraudar. Cinc minuts intensos de saltar i cantar fins a fregar l'afonia, de commoció general i d'entusiasme desbordat.


A la pantalla gegant central, David Bryan als teclats. A les laterals, Bon Jovi


I aquí Bon Jovi de més a prop, amb R. Sambora a l'esquerra i David Bryan d'esquena a la dreta (foto feta per una amiga d'una amiga situada ben a prop de l'escenari)


Una altra imatge de l'escenari

I al vídeo següent es pot veure i sentir l'últim minut de la cançó que va acabar de lliberar tota l'energia que encara restava als més de 50.000 que ens havíem aplegat a l'Estadi Olímpic.




Vídeo de la part final de la cançó Livin' on a Prayer



El torn dels bises va començar amb la famosa Always que va ser corejada de manera entusiasta seguida d'un dels himnes de la banda: Wanted dead or alive. La primera estrofa d'aquesta cançó va ser cantada únicament pel públic mentre que des de l'escenari només s'escapaven les notes dels instruments musicals. I vam acabar al ritme frenètic de Bad Medicine que va aixecar, per enèsima vegada, els ànims de tot l'estadi i que em va deixar una gran sensació de benestar i de conformitat. Havien tocat tots els clàssics durant dues hores i mitja, havia disfrutat un munt saltant i cantant ben acompanyat i, a més a més, rodejat i identificat amb més de 50.000 personas que no van parar de saltar en tota la nit.


Aspecte de l'escenari mentre sonaven els primers acords de Bad Medicine


Imatge final de Bon Jovi poc abans de la fi del concert


Per suposat, el millor moment de tota la nit van ser els 5 minuts i escaig de Livin' on a Prayer. Es increible l'energia que transmet aquesta cançó en directe i més quan hi ha tanta gent cantant alhora. També van ser molt contundents You give love a bad name, It's my Life i Keep the Faith i Raise your Hands i Bad Medicine van arrossegar a tot el públic. La vessant emotiva la van proporcionar In these Arms, Always i, sobretot, Bed of Roses on la presència d'encenedors i móvils va ser massiva. I finalment, per a mi menció especial per l'electritzant Runaway, el primer gran éxit de Bon Jovi, on el ritme imposat pels teclats farà que sempre sigui per a mi la millor canço de Bon Jovi, sempre amb el permís de Livin' on a Prayer, és clar.

Precisament sobre els moments en que va sonar Livin' on a Prayerva fer referència la noticia que va publicar El Periodico el día 2 de juny. Jordi Bianciotto titulava la notícia: "Bon Jovi commociona l'Estadi Olímpic amb una pluja d'èxits" i escrivia:

" S'acostaven les dues hores de concert i unes estrofes a cappella de l'èxit Livin' on a prayer per part del cantant, immediatament secundades pel públic, van insinuar que el final del concert s'acostava. Per dir-ho d'una forma aproximada, el vaixell insígnia del disc Slippery when wet (1986) va aconseguir arrossegar l'estadi sencer."

Per la seva banda, La Vanguardia titulava la seva notícia del dia 2 de juny sobre el concert de Bon Jovi amb un: "Bon Jovi arrasa"


Finalment, aquest va ser el track list del concert:

Barcelona, Spain - Olympic Stadium - 6/01/08

LOST HIGHWAY
BORN TO BE MY BABY
BAD NAME
RAISE YOUR HANDS
CAPT. CRASH
SLEEP w/ Rockin' All Over The World
RUNAWAY
BLAZE OF GLORY
WHOLE LOT OF LEAVIN'
IN THESE ARMS
CAN'T HELP FALLIN' IN LOVE WITH YOU - Elvis Cover
BED OF ROSES
WE GOT IT GOIN' ON
IT'S MY LIFE
FAITH
I'LL BE THERE FOR YOU - RICHIE VOX
HEY GOD
HAVE A NICE DAY
WHO SAYS YOU CAN'T GO HOME
PRAYER

ENCORE:
ALWAYS
WANTED
SATURDAY NIGHT
BAD MEDICINE w/ Shout