L'ALQUIMISTA (Paulo Coelho)
Resum
Santiago és un jove somiador que va esdevenir pastor per poder fer allò que més li agradava: viatjar. Amb les seves ovelles recorre els camps d'Andalusia fins que una nit, dormint dins una església en runes sota un cel esquitxat d'estels, se li repeteix un somni que ja havia tingut. Aquest somni el transportava a les piràmides d'Egipte on hi descobria un tresor. Inquiet per aquest somni repetit, el consulta a una endevina per trobar una possible interpretació. No obstant, l'única resposta que rep és que ha de viatjar a Egipte a buscar aquest tresor. Aquesta resposta no convenç Santiago. Més tard, i al mateix poble on havia consultat l'endevina, troba un vell qui diu ser un rei. Després d'uns minuts de conversa, Santiago descobreix sorprès com aquest vell coneix tota la seva vida, els seus somnis i els seus desitjos. Aquest fet fa que Santiago decideixi creure aquest suposat rei i viatgi a Egipte a seguir el seu destí i a intentar fer realitat el seu somni.
Portada del llibre l'Alquimista, de Paulo Coelho
Per fer realitat aquest somni ha d'apostar fort. Es ven les ovelles per tenir diners per realitzar el viatge. Excessivament honrat i confiat es deixa robar els diners al principi del seu viatge. Però aquesta traïció no el desanima. Troba feina a una botiga de vidres. Amb entusiasme i idees aconsegueix millorar els ingressos del negoci. Guanya diners i fa que el propietari també en guanyi. Amb aquests diners emprèn un arriscat viatge per un desert en guerra on un company de viatge, estudiant d'alquímia, el portarà involuntàriament a trobar un savi Alquimista. Aquest Alquimista li ensenyarà el que li caldrà saber per trobar el tresor. Un viatge pel desert que el durà a sentir la bellesa de l'amor intens, a aprendre a seguir els senyals que la natura li mostra i a aprendre a comunicar-se amb el món mitjançant l'únic llenguatge que ho fa possible: el de l'amor.
Significat del Títol
L'alquímia consistia en el conjunt de tècniques amb què es pretenia transformar, o millor dit, evolucionar metalls com ara el plom o el ferro fins que aquests esdevenguessin or. Es volien transformar en or perquè es creia que aquest metall era el més evolucionat de tots. I aquesta evolució només era possible mitjançant l'ajut de la pedra filosofal que, òbviament, calia trobar abans. L'alquimista era aquell que havia aconseguit trobar la pedra filosofal i era capaç, per tant, d'evolucionar la matèria fins el seu estat óptim: l'or.
Com he dit, l'alquímia pretén evolucionar matèria. Aquest concepte d'evolució de matèria o alquímia és traslladat metafòricament durant el llibre al pla espiritual en el sentit d'evolució personal. Igual que un alquimista que somia en convertir el plom en or, Santiago busca fer realitat el seu somni, trobar el seu tresor. I per aconseguir-ho comença un viatge que el porta a travessar un desert en guerra, un entorn hostil que el farà evolucionar i créixer com a persona. Trobarà el seu tresor de la mateixa manera que l'Alquimista aconsegueix transformar plom en or: evolucionant ell mateix. I sens dubte, l'amor per la Fàtima, una dona del desert que coneix en el seu camí, l'ajudarà.
A nivell espiritual y/o personal el que fa evolucionar el món i la vida es l'amor. L'amor es la pedra filosofal que fa que cada persona esdevingui millor del que és, perquè quan s'estima, sempre desitgem evolucionar i esdevenir millors del que som. L'amor és la pedra filosofal que fa evolucionar les persones o, millor dit, l'ànima de les persones. I quan procurem ser millors que no som, millora tot el que tenim al voltant nostre, de la mateixa manera que la pedra filosofal millora el plom quan s'hi barreja transformant-lo en or.
L'Alquimista ha d'aprendre, ha de millorar, ha d'esdevenir savi i dominar l'alquímia, en definitiva, ha d'evolucionar ell mateix alhora que intenta evolucionar el plom. De la mateixa manera, quan estimem desitgem evolucionar , és a dir, ser millors que no som, i també desitgem que tot el que tenim al voltant nostre evolucioni, esdevingui millor. I ho aconseguim fer evolucionar perquè l'amor és la força que ho mou tot, que ho evoluciona tot. Com es diu al llibre, l'amor no es estar parat com el desert ni veure-ho tot des de lluny com el sol. L'amor és sobretot acció, és voluntat. I que la terra on vivim sigui millor o pitjor depèn de si nosaltres som millors o pitjors. Es aquí on es manifesta la força de l'amor perquè, insisteixo, quan estimem, sempre desitgem ser millors del que som.
El Llenguatge del Món
Santiago intenta evolucionar, intenta fer realitat els somnis als que els seus sentiments li empenyen i viure fent allò que li agrada: viatjar. I per aconseguir-ho haurà d'aprendre i utilitzar el llenguatge del món, un llenguatge que tothom compren, un llenguatge que li permetrà ser més sensible als senyals que el món li mostrarà. Senyals que el guiaran cap al seu objectiu. Com es diu al llibre: "Aquest llenguatge és el de l'entusiasme, el de les coses fetes amb amor, amb il·lusió i amb ganes". I és el llenguatge que expressen els ulls quan es mira amb el cor.Quan es mira amb el cor, un es comunica amb tota forma de vida, es comunica amb la natura, es comunica amb el que veu, es comunica amb tot allò que l’envolta. Quan es mira així, es mira amb confiança, es mira sense por, es mira obertament, amb els sentits plenament entregats i totalment predisposats a escoltar, veure, sentir i entendre el que el món ens vol mostrar. I quan es mira així es poden travessar les barreres materials i de prejudicis fins arribar a veure allò que no poden veure els ulls: la bellesa i esplendor de la vida existent dins de cada ser viu, i a sentir la bellesa de tot allò que la natura ens ofereix, la bellesa del mar, del cel, del sol, de les muntanyes, dels núvols, la bellesa de tot allò objecte d’evolució i que ha trigat tant en crear-se.Santiago haurà d'aprendre a escoltar els seus sentiments per ser capaç de controlar-los. Haurà d'aprendre que no es poden reprimir i anar contra ells i que s’ha d’arribar a conèixer-los bé per aprendre a gestionar-los. Quan en sigui capaç, podrà evitar que el superin i el desestabilitzin. En aquest moment, quan aconsegueix no estar ocupat en reprimir el seu sentiment de por al fracàs, allibera la seva ment i el seu esperit fent-los capaços de penetrar més profundament en el món i fent-los mes sensibles als tresors que el món ens amaga. I és llavors quan aconseguim alliberar tot l’amor que el nostre cor es capaç de generar. Aquest amor brolla amb tota la seva força fent-nos capaços de veure coses que els nostres ulls no poden, de comunicar coses que les nostres paraules no poden i de fusionar-nos de manera natural amb tot allò que ens transmet vida i bellesa, obtenint i extraient tota l'energia que es necessita per assolir els somnis.
Amor i Somnis
Camí del seu tresor, Santiago troba la Fàtima, una noia del desert de qui s'enamora només veure-la. En aquest moment, Santiago desitja abandonar el seu viatge per restar amb ella. I ho desitja per por a no tornar o a que ella no hi sigui quan torni. Aquest moment en que Santiago troba la Fàtima per primer cop es explicat així: "aleshores, va semblar com si el temps es parés i l’ànima del món sorgís amb tota la seva força davant del noi. Quan li va veure aquells ulls tan negres i els llavis indecisos entre un somriure i el silenci, va comprendre la part més important i més sàvia del llenguatge que parlava el món, i que totes les persones de la terra eren capaces d’entendre amb el cor. D’això en diuen amor i es una cosa mes antiga que els homes i que el mateix desert. Tot i així, ressorgeix sempre amb la mateixa força en qualsevol lloc en que es creuïn dos parells d’ulls".
En l'entorn poc hostil de les pastures andaluses, als pastors casats, els costava molt convèncer les esposes que era necessari que sortissin a pasturar pels camps. L’amor exigia ser prop de la persona estimada. Per això Santiago no comprenia l’amor sense el sentiment de possessió.Seran primer la Fàtima i després el seu mestre Alquimista, dues persones curtides pel desert, qui li faran canviar aquesta visió de l'amor. Així l'Alquimista li fa veure que l’amor no impedeix a cap home de lluitar pels seus somnis. Si això passa es que no era un amor auténtic. I es que quan t’estimes bé una persona, el que vols és que aquesta persona cresqui, que assoleixi els seus somnis, és a dir, que evolucioni i que millori, que sigui feliç evolucionant i desenvolupant lliurement tota la seva personalitat. En aquesta mateixa línia, la Fàtima li explica a Santiago que: "Des de ben petita jo somiava que el desert em duria el regal mes gran de la meva vida. Finalment el regal ha arribat: ets tu. M’has parlat dels teus somnis i dels senyals. Aleshores no em fa por res, perquè han estat aquests senyals els que t’han fet arribar a mi. I jo formo part del teu somni. Per això vull que vagis en direcció al que venies a buscar. El vent canvia la forma de les dunes, però el desert contínua al mateix lloc. El nostre amor seguirà igual. Si formo part de la teva llegenda, algun dia tornaràs".A aquestes paraules la Fàtima afegeix:"Soc una dona del desert i me n’orgulleixo. Vull que el meu home també camini lliure com el vent que mou les dunes. I també vull veure el meu home en els núvols, els animals i l’aigua".Abans de reprendre el seu viatge cap a les Piràmides en busca del seu tresor, el llibre ens explica que Santiago :"va aprofitar per donar les gracies per estar ple d’amor per una dona. Quan estimes, les coses encara tenen mes sentit".
I és que com es diu al llibre:" Sense l’amor els somnis de la raça humana no tindrien cap sentit".
En l'entorn poc hostil de les pastures andaluses, als pastors casats, els costava molt convèncer les esposes que era necessari que sortissin a pasturar pels camps. L’amor exigia ser prop de la persona estimada. Per això Santiago no comprenia l’amor sense el sentiment de possessió.Seran primer la Fàtima i després el seu mestre Alquimista, dues persones curtides pel desert, qui li faran canviar aquesta visió de l'amor. Així l'Alquimista li fa veure que l’amor no impedeix a cap home de lluitar pels seus somnis. Si això passa es que no era un amor auténtic. I es que quan t’estimes bé una persona, el que vols és que aquesta persona cresqui, que assoleixi els seus somnis, és a dir, que evolucioni i que millori, que sigui feliç evolucionant i desenvolupant lliurement tota la seva personalitat. En aquesta mateixa línia, la Fàtima li explica a Santiago que: "Des de ben petita jo somiava que el desert em duria el regal mes gran de la meva vida. Finalment el regal ha arribat: ets tu. M’has parlat dels teus somnis i dels senyals. Aleshores no em fa por res, perquè han estat aquests senyals els que t’han fet arribar a mi. I jo formo part del teu somni. Per això vull que vagis en direcció al que venies a buscar. El vent canvia la forma de les dunes, però el desert contínua al mateix lloc. El nostre amor seguirà igual. Si formo part de la teva llegenda, algun dia tornaràs".A aquestes paraules la Fàtima afegeix:"Soc una dona del desert i me n’orgulleixo. Vull que el meu home també camini lliure com el vent que mou les dunes. I també vull veure el meu home en els núvols, els animals i l’aigua".Abans de reprendre el seu viatge cap a les Piràmides en busca del seu tresor, el llibre ens explica que Santiago :"va aprofitar per donar les gracies per estar ple d’amor per una dona. Quan estimes, les coses encara tenen mes sentit".
I és que com es diu al llibre:" Sense l’amor els somnis de la raça humana no tindrien cap sentit".
Conclusió
Servint-se d'una historia bonica i senzilla i de personatges honestos i entranyables, i utilitzant un paral·lelisme amb l'Alquímia, Coelho explica perfectament en què consisteix l'amor i la manera de viure que pot portar a la felicitat. Transmet a més a més valors de saviesa, honradesa, tenacitat, coratge i amor. Es potser massa idealista i optimista. Es cert que s'ha d'intentar fer realitat tots els somnis i lluitar amb intensitat per fer-los possibles, però sent sempre conscient del que s'està intentant aconseguir, de la seva dificultat i de les possibles limitacions de cadascú. No només per la nostra il·lusió es faran realitat els nostres somnis. S'ha de ser conscient del que és o no possible i acceptar que no sempre es pot aconseguir tot allò que cadascú es proposa.
Finalment, a continuació pots veure una llista amb altres llibres interessants que he llegit:
- Los Juegos del Hambre (Suzanne Collins)
- El Factor Humano (John Carlin)
- El Señor de los Anillos (J.R.R. Tolkien)
- El Hobbit (J.R.R. Tolkien)
- La Catedral del Mar (Ildefonso Falcones)
- El Arte de Amar (Erich Fromm)
- Annoyomics (Risto Mejide)
- La Crisis Ninja (Leopoldo Abadía)
- La Sombra del Viento (Carlos Ruiz Zafón)
- El Agfano (Frederick Forsyth)
- El Ocho (Katherine Neville)
- El Fuego (Katherine Neville)
- El Código da Vinci (Dan Brown)
- Ángeles y Demonios (Dan Brown)
- La Ecuación Dante (Jane Jensen)
- Bienvenidos al Mundo Real (Sandro Rosell)
- El Médico (Noah Gordon)
- Los Pilares de la Tierra (Ken Follett)
- El Principito (Antoine de Saint-Exupéry)
- El Quijote (Miguel de Cervantes)
- Victus (Albert Sánchez Piñol)
