jueves, 15 de noviembre de 2012

SE SABRA TOT BY XAVIER BOSCH (CATALAN VERSION)


Se sabrà tot se situa a la Barcelona del boom immobiliari de l'any 2005. El periodista Dani Santana és nomenat director del diari Crònica. Aviat se n'adonarà de la manca de llibertat per explicar la veritat o, com es diu a la novel·la, per explicar les coses que passen. Poc a poc anirà veient que fer un diari és un joc d'equilibris entre l'editor i la classe política. De mica en mica, al seu voltant s'anirà teixint una xarxa d'interessos, de corrupció i de silencis que acabarà atrapant-lo. 

Plaça de la Revolució a la Vila de Gràcia
Plaça de la Revolució a la Vila de Gràcia, on vivia en Senza



A mesura que el Senza, l'indomable i inestable cap de la secció de Societat del diari, s'implica en la investigació sobre la possible presència d'Al-Qaida al barri del Raval de la ciutat de Barcelona, tots dos periodistes perden les regnes del seu destí i la seva vida esdevè una muntanya russa que no saben on els durà. 


La Rambla del Raval a Barcelona
La Rambla del Raval a Barcelona


Quan el director del Crònica dimiteix només un any després, ningú no s'explica quines estranyes circumstàncies l'han dut a prendre la decisió.

L'història és narrada en primera persona (Dani Santana)  i amb un llenguatge cru, directe, sense eufemismes ni anestèsia. A mesura que avança el relat van apareixent uns personatges reals i quotidians cadascú amb les seves virtuts i defectes, obsessions, pors, ambicions, vicis, frustracions i valors morals.

Després d'unes últimes 50 darreres planes trepidants, la novel·la desprén un missatge de honestedat i ética periodística. A les seves pàgines es denúncia la falta de llibertat que hi ha al periodisme actual.


- M'ha Agradat


  • Missatge d'honestedat periodística
  • Personatges quotidians, no idealitzats
  • Que estigui ambientada a Barcelona
  • Fàcil de llegir i enganxa
  • Trama d'acció


- No m'ha agradat


Encara que només sigui una novel·la, et deixa la sensació que, com a ciutadà, el poder et deixa ensumar la veritat només si l'interessa. Sembla com si visquem en dos móns paral·lels: el del poder on es cuina tot i es reparteixen el pastís i el dels ciutadans que només estem per acatar, pagar impostos i mantenir l'altre món sense queixar-nos no sigui que a algú li pugui molestar.


Per últim, pots veure una llista d'altres llibres que he llegit fins ara:

No hay comentarios: