NEW YORK: Tres visites d'alçada (2/9) ~ Beautiful places of Barcelona and Catalonia

viernes, 7 de septiembre de 2007

NEW YORK: Tres visites d'alçada (2/9)

Dilluns, 27 d'Agost de 2007

Són les set del matí i el despertador ja ha sonat. Una mica mandrosos ens aixequem i ens preparem pel nostre primer dia complet a Nova York. Una hora i quart més tard ja estem caminant pels carrers de la nostra ciutat amfitriona. Fa un dia fantàstic. Assolellat i totalment destapat. La temperatura és molt agradable. Amb aquestes condicions climatològiques les vistes des de l’Empire State han de ser immillorables. Per tal d’evitar cues hi anem abans d’esmorzar. A les 8:30 ja som al vestíbul. Aquest és l'aspecte que té

Vestíbul de l'Empire State Building

Com que no hi ha cua, passem de seguida pel control de raigs X que no té res a envejar al d’un aeroport. Ens guien cap a un passadís al final del qual hi són els ascensors. La primera sorpresa és l’estat força millorable d’aquest passadís. El sostre està al descobert deixant a la vista canonades i cables d’electricitat. Pugem per l’ascensor a tal velocitat que les meves oïdes experimenten la mateixa sensació que en l’enlairament d’un avió. En 60 segons hem pujat 80 pisos. Fem canvi d’ascensor a la planta 80 per pujar les 6 plantes que encara ens separen del mirador a l'aire lliure, situat a 320m d’alçada. Una mica sorprès observo com la planta 80 està buida, i en un estat quasi diria que d’abandó, com si només s’utilitzés per fer el canvi d’ascensor.

Per fi arribem al mirador i comencem a gaudir de les vistes. Des d’aquí la resta d’edificis semblen molt petits. I si es mira directament cap a baix, les vistes són vertiginoses. Els cotxes es veuen realment petits. Des d’aquest punt privilegiat es té una panoràmica genial de tot Manhattan.

La Cris i el Fran al mirador de l'Empire State Building

Poc a poc i movent-nos pels diferents costats del mirador comencem a situar tots els punts que han donat a Manhattan la seva personalitat: Districte financer, zona cero, Estàtua de la Llibertat, pont de Brooklyn, Flatiron Building, Central Park, Broadway, cinquena avinguda, Rockefeller Center, Chrysler Building, edifici de la ONU etc. Aquí teniu algunes d'aquestes vistes:

Fran al mirador de l'Empire State, vista del sud de Manhattan

La Cris al mirador de l'Empire State, vista sud de Manhattan

Panoràmica de la zona sud de Manhattan

Vista del sud de Manhattan

Imatge anterior però ampliant la zona de Wall Street i Districte Finacer

Pont de Brooklyn (el que està en segon terme) i al davant el pont de Manhattan

I cap al nord es veia això. Al centre es distigeix Central Park darrera el GE Building del Rockefeller Center. A la dreta apareixen el Chrysler Building i l'edifici de la ONU

Central Park amb el GE building del Rockefeller Center en primer terme

Chrysler Building, amb Metlife a la esquerra i edifici ONU a la dreta tocant el riu

I si es mira cap amunt, només l’antena de l’Empire està més amunt que nosaltres.

Antena de l'Empire State Building

Bellugant-me per tot el mirador i abstret per les vistes, ja ha passat una hora i quasi no m’he adonat. Satisfets de les vistes decidim marxar i al sortir veiem com ja hi ha una cua considerable. Amb aquestes bones sensacions anem a buscar un lloc per esmorzar. Triguem però val la pena. Trobem un lloc força agradable a l'avinguda Madison amb el carrer 38. El restaurant-cafeteria és diu Monstruck. En aquest el nostre primer esmorzar a Nova York, descobrim encantats com aquí és costum que et reomplin el cafè sense cost afegit i que l’aigua també sigui gratuïta.

Un cop hem esmorzat, ens dirigim cap a la ONU amb intenció de fer una visita guiada per les seves sales que tant hem vist a la tele. Hi anem pel carrer 42. Un carrer que alinea alguns edificis importants i que ens dirigirà cap a les portes de la seu d’aquesta organització d’importància mundial. Per aquest carrer passem per la Grand Central Terminal, on hi entraríem dies més tard, i per l’estilitzat Chrysler Building. Aprofitem per entrar al seu vestíbul decorat segons les directrius de l’art déco. En són un exemple d'aquesta decoració la porta dels ascensors. La feble il·luminació li dona un toc íntim malgrat les seves dimensions. De colors càlids, és un espai elegant, ben cuidat i acollidor.

Ascensors al vestíbul del Chrysler Building

Continuem pel carrer 42 i pocs metres després veiem l’edifici del Daily News, allà on Clark treballava mentre no feia de superman. Arrivem a la ONU i el sol comença a ser de justícia.

Seu de la ONU

Sense haver d'esperar gaire, comencem la visita. La visita és molt recomanable. La nostra guia, d’origen xinés, ens va mostrant una per una totes les sales que tant havia vist des de la distància, fins i tot alguna en que hi ha gent treballant.

Sala del Consell de Seguretat

Mentre ens van explicant els objectius de l’ONU, una contradicció em ve al cap: potser els Estats Units no és el lloc més adient per albergar la seu d’aquesta organització. Seria mes adient que estigués en un país més neutral i que no fes us de la força militar tan sovint. A més a més, és curiós com en una organització que promou el dret d’autodeterminació, els països amb més poder són alhora els més imperialistes i explotadors dels països més desfavorits. El següent gràfic, exposat a la seu de la ONU, compara les despeses en armament amb les despeses de la ONU en tasques humanitàries.

Despeses d'armament respecte a les humanitàries

Encantat amb el recorregut fet per la seu de la ONU, continuem el recorregut pels carrers de Nova York camí del MoMA, un dels museus d’art modern més prestigiosos del món. Abans d'arribar creuem Park avenue pel carrer 52 i, mirant cap al sud, això és el que veiem:

Park avenue amb l'edifici Metlife al fons, just darrere del Helmsley Building. Es una foto semblant a la que vam prendre ahir per la nit

L’art modern no és que sigui la meva branca d’art predilecta, però malgrat això el MOMA em resulta força interessant i entretingut. Destaca a l’entrada un mural on, mitjançant petits dibuixos esquemàtics, es descriu el funcionament del món actual. Per cert, parlant d'entrada, si ja no sou estudiants no us preocupeu, serveix ensenyar la tarjeta de la seguretat social per acreditar-vos com a estudiants. A nosaltres ens va servir a la ONU, al MoMa i al Metropolitan :).

Mural de dibuixos esquemàtics a l'entrada del MoMa

També m'agrada que en aquest museu i tingui cabuda el disseny, tant de cotxes com de mobiliari entre d'altres. Entre els autors més importants que hi tenen obres exposades, destaquen Picasso y Miró, que allà són molt apreciats considerant el nombre d’obres que hi tenen exposades. També hi destaquen obres de Cézanne, Van Gogh, Matisse i Monet entre d'altres.

Seated Bather de Picasso (1930) al MoMa

Nit estrellada (1889) de Van Gogh al MoMa

Qué us semblen aquests petits quadres de colors?

En un museu on hi té cabuda el disseny, hi havia d'estar representat Gaudi d'alguna manera

Rajoles del Passeig de Gràcia de Barcelona dissenyades per Antoni Gaudi al MoMa

Després d’aquestes tres importants visites vam dinar una mica davant de l'atenta mirada del Radio Music City Hall. Pels entusiastes del Padrino, i si no recordo malament, aquest és el lloc de Manhattan que surt més clarament a la primera part d'aquesta trilogia.

Radio City Music Hall al Rockefeller Center

Aquesta és la paradeta on vam comprar el dinar. Per cert, que ens va cobrar el que va voler i un minut més tard quan li voliem preguntar el per què ja no hi era. No va tornar en la mitja hora que vam estar per allà dinant. Seria casualitat ;)

Paradeta típica de menjar ràpid al costat del Radio City Music Hall

Parlant de paradetes de menjar, em va sorprendre agradablament que també n'hi haguessin de fruita. Jo pensava que a Nova York seria difícil trobar-ne

Típica paradeta de fruita als carrers de Manhattan

Ens dirigim en metro cap al Greenwich Village per acabar el dia amb una passejada per aquest barri de gent ben posicionada, tranquil i acollidor del sud de Manhattan. El metro de Manhattan és força funcional, però s’ha d’anar amb cura per la presència de metros que no s’aturen a totes les estacions i pel fet que hi poden passar més d’una línia per la mateixa via.

Vagó del primer metro que hem agafat a Nova York

Gràcies al metro en poc temps estem passejant pel Village, com l’acostumen a anomenar els seus habitants. I és en aquests carrers estrets, tranquils i poc il·luminats, de cases unifamiliars i edificis petits on observem el primer contrast a Nova York. Aquí no hi ha gratacels ni vida frenètica. Per cert, jo que sóc un fan de la serie Friends, em va fer molta il·lusió trobar l’edifici on a la ficció hi es l’apartament de Friends.

Edifici on a la ficció hi es l’apartament de Friends al Greenwich Village

Aquí teniu una última imatge de les casetes típiques d'aquest barri de Manhattan

Casetes de mitjans de segle XIX al Greenwich Village

Per avui se'ns ha acabat el temps. Però el dia següent ben tempranet tornariem al sud de Manhattan, aquest cop per descobrir els secrets del districte financer i de Wall Street.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia: