NEW YORK: Nit, neó i Broadway (5/9) ~ Beautiful places of Barcelona and Catalonia

miércoles, 12 de septiembre de 2007

NEW YORK: Nit, neó i Broadway (5/9)

Dijous 30 d'Agost de 2007

Són les 8 del matí i ja estem als carrers de Manhattan, el nostre habitat natural. Avui ens ha costat aixecar-nos.Cada cop ens costa més matinar. Som humans i el cansament es va acumulant. Bé, jo ja començo a pensar que el nostre camarada de batalles per Nova York és un androide que no es cansa ni pateix. El tiu porta un ritme endiablat i està fent que els altres haguem de treure el 110% de nosaltres mateixos per poder-lo seguir. La Cris i el Fran seguim el seu ritme gràcies a la nostra il·lusió intacta de seguir descobrint els encants de Nova York. I avui seria un dia especial. I intens, per variar.

Manhattan s’ha tornat a llevar radiant i l’abraçada càlida del sol ens puja la moral. Però no us penseu que som els únics pel carrer.

Multitud a la setena avinguda a les 8 del matí. Al fons, Times Square

Ens integrem entre la multitud camí del Monstruck. Avui tornem als esmorzars en aquesta agradable cafeteria perquè ens hi sentim molt a gust, allà. Els colors vius de les taules, plats i tasses ens reactiven l’esperit.

Fran atipant-se bé amb un bagel al Monstruck

Nosaltres ens dirigim als cambrers en anglès. Però a la mínima aturada ens canvien al castellà. Aquest canvi al castellà no és res excepcional. A Nova York el castellà està per tot arreu. Per exemple, molts cambrers de Nova York són llatins.

Ben atipats de bagels i muffins i amb bones dosis de cafè ens dirigim cap al nostre primer destí: la Grand Central Terminal. Es l’estació principal de rodalies de Nova York i, segons havia llegit, una joia arquitectònica.

Façana principal de la Grand Central Terminal mig amagada entre gratacels

Descobrim que la bellesa de l’estació fa honor a la seva fama. El seu Hall de dimensions rectangulars és enorme. Els amplis vitralls cobrint les dues parets de dimensions més petites proporcionen tota la llum necessària al seu interior. Del centre del sostre, situat a una alçada considerable, penja una gran bandera nord-americana que observa a sota seu el mostrador d’informació. El rellotge de quatre cares situat a sobre d’aquest mostrador ofereix una referència temporal a la gran quantitat de persones que s’hi donen cita cada dia.

Hall de la Grand Central Terminal

Després d’observar uns instants aquest hall de tons beige i materials nobles, i de recrear-nos una mica per dintre, vam sortir al carrer 42 direcció Times Square. Sip, és cert que ja estem trigant en anar-hi. Portem 4 dies a Nova York i encara no ens hem endinsat en aquest temple de la llum de neó. Avui eixugaríem el deute.

Vorejant el Bryan Park arribem al encreuament del carrer 42 amb Broadway. Hem arribat a Times Square, l’encreuament de carrers més famós de Nova York. Mai havia vist tal concentració de panells lluminosos.

Times Square de dia

La seva llum ens guiaria fins al carrer 47 amb Broadway, on es troba la taquilla TKTS. A aquesta taquilla es poden aconseguir entrades pel mateix dia a meitat de preu pels musicals més famosos de Broadway. Aquestes entrades eren el motiu real de la nostra primera visita a Times Square de dia. Perquè el veritable espectacle que ofereix Times Square comença quan la llum del sol cedeix el protagonisme a la llum de neó. Malgrat això, hi hauríem de tornar de dia perquè les taquilles obrien a les 3 de la tarda. Però com a primera presa de contacte no havia estat malament. Amb el deure de tornar-hi ens vam dirigir cap a una altra plaça que segur us resultarà familiar: la Lower Plaza al Rockefeller center. Si si, allà on posen l’arbre de nadal gegantí que hem vist tant a les pelis americanes.

Lower Plaza al Rockefeller Center. A l'hivern és una pista de patinatge

Pista de patinatge en hivern, i terrassa de restaurant a l’estiu, aquesta plaça constitueix un punt de trobada. Al voltant d’aquesta plaça el magnat del petroli John Rockefeller va construir 14 gratacels en estil art déco. Encapçalats pel GE building, el més alt de tots, aquest conjunt constitueix un dels centres neuràlgics de Nova York. I amagat entre ells, el Radio City Music Hall continua sent l’escenari de moltes premières cinematogràfiques. Acomiadant-nos de Prometeu, l’estàtua daurada que domina aquesta plaça,

Estàtua de Prometeu a la Lower Plaza al Rockefeller Center

travessem els Channel Gardens. Us enrecordeu? Sí sí aquells jardins que vam veure el primer dia mentre passejàvem per la cinquena avinguda. Aquí teniu una foto recordatori.

Channel Gardens al Rockefeller Center

Aquests jardins ens traslladen directament des de la Lower Plaza cap a la catedral de St. Patrick. Aquesta catedral també la vam veure per fora, però ens mancava fer un cop d’ull al seu interior. Això és el que vam veure.

Altar de la catedral de St. Patrick

Òrgan de la catedral de St. Patrick

Per la cinquena avinguda podríem haver anat al museu Metropolitan caminant, però al cinquè dia les forces ja no són les mateixes, així que hi anem en metro.

Entrada principal de museu Metropolitan

Com tot el que fan a Manhattan, el museu Metropolitan és enorme. Entre això i les indicacions insuficients i incorrectes, triguem una bona estona en orientar-nos dins del museu. Un cop hem passat per sota de la cúpula que dóna la benvinguda a tots els visitants, ens endinsem dins d’una immensitat extremadament variada d’obres d’art.

Cúpula a l'entrada del museu Metropolitan

L’art hi és present en quasi totes les seves expressions i totes les èpoques i cultures hi estan representades. Si hi aneu, cal que escolliu abans el que més us interessi perquè no dóna temps a veure-ho tot. Només entrar ens vam trobar la reixa de la catedral de Valladolid!

Reixa de la catedral de Valladolid

Cavallers amb armadures

Sala d'escultures de l'época clàssica. Identifiqueu els meus companys de viatge?

Igual que al MoMa, Picasso està ben representat. A més a més d'altres impressionistes com Cézanne i Van Gogh.

Gertrude Stein de Picasso

Mireu també aquesta part del quadre de Jan Vermeer

Mujer con aguamanil (1660) de Jan Vermeer

Pel que fa a l’art àntic, hi destaca el temple egipci de Dendur.

Temple de Dendur. Veieu al Fran?

També és molt interessant pujar a un terrat accessible des de l’ala de l’art contemporani per gaudir d’unes excel·lents vistes sobre Central Park.

Torres Bessones Eldorado, a Central Park West, des del Metropolitan

Després d’aquesta dosi d’art, ens calia també una bona dosi de menjar. Hi havia gana però abans calia tornar a Times Square per comprar les entrades. Us enrecordeu? Les entrades pel musical. Quan arribem a la taquilla hi ha ambient de subasta. En un panell electrònic et mostren els musicals disponibles i el descompte associat. Hi ha hagut sort. El Fantasma de la Opera estava entre elles al 50% de descompte. Entre la gent, avancem cap a la taquilla a comprar-les. Ja les tenim! Al ritme de Mascarade, Mascarade, canço d’aquest musical que el nostre incansable amic va cantant sense descans, anem a una pizzeria propera a menjar-nos uns bons trossos de pizza. La pizzeria està al costat del teatre Majestic, escenari d’aquest musical. Quan acabem de sopar són tres quarts de vuit i ja és de nit. Camí del teatre s’intueix l’espectacle de color de Times Square. La nit i el neó han prés el protagonisme.

Teatre Majestic a Broadway al costat de Times Square

La Cris i el Fran al teatre Majestic poc abans del començament del musical

Teatre Majestic ja quasi buit després de la funció

La pizza i el musical ens van saber a gloria. Si teniu l’oportunitat de venir a Nova York, aneu a veure un musical a Broadway. Són molt recomanables. Nosaltres vam disfrutar de dues hores i mitja d’espectacle. S’ho curren moltíssim. La posada en escena està molt aconseguida i canten i ballen de meravella. Amb aquesta bona impressió vam sortir del teatre i per fi, per fi, plantat al mig de Times Square, em vaig poder deixar emportar per l’allau de llum procedent de totes les direccions. Era un allau constant que em submergia en un món de colors vius on el temps havia perdut el seu significat. Però aquest moment va ser només un primer contacte, uns segons per calmar la meva adicció al neó. Eren quasi les onze de la nit i calia anar al Top of the Rock, l’observatori situat al pis 70 del GE building, al Rockefeller Center. L’espectacle noturn continuava un parell d’avingudes cap a l’est. Obviament tornaríem a Times Square més tard per emportar-nos amb nosaltres, i amb tota la codícia imaginable, unes minúscules esències d’aquest escenari especial. I ho fariem robant a Nova York una petita part d’aquesta llum en forma d'imatges com a record d’unes sensacions aclaparadores .

A diferència de l’Empire State Building, el Top of the Rock està molt ben muntat, amb espectacle de llum inclós i un sostre d’ascensor transparent. Absort per la vista espectacular de l’ascensor pujant entre les bigues d’acer de l’interior de l’edifici, arribem al mirador. Des d’aquest punt a l’aire lliure les vistes de Central Park i de l’Empire State són envejables. També ho són de tot Manhattan, que es mostra com una immensitat fosca esquitxada d’una infinitat de minúsculs punts groguencs enlluernants.

Vista de l'Empire State des del Top of the Rock

Vista del Citigroup building des del Top of the Rock. Al fons, Queens

Vista de Central Park des del Top of the Rock

Amb aquestes vistes havien arribat les 12 de la nit, i el GE building també necessitava descansar. Però nosaltres no. En un suspir estavem un altre cop en contacte amb el neó, enregistrant tot allò que vam ser capaços. I aquest cop aquest contacte va ser prolongat. Uns bons minuts de goig davant aquest espectacle fascinant i enlluernador.

Times Square plena de panells lluminosos

Times Square part nord

Times Square part sud: Observeu la quantitat de gent i de trànsit

Times Square s’ha d’anar administrant en petites dosis, per donar temps a assimilar tots els detalls que ofereix aquest lloc mític. Per sort, vam tenir ocasió de tornar-hi. Però abans havíem de fer una passejada pel Bronx.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia: