lunes, 17 de septiembre de 2007

NEW YORK: Tradició i tendència (7/9)

Dissabte, 1 de Setembre de 2007

Com és habitual, el mòbil de la Cris en tasques de despertador ens ha obligat a travessar la subtil barrera que separa l’entorn revitalitzant i inofensiu del somni de l’exigent món de la consciència. Com els altres dies, ha sonat aviat. Però ja no seria per intentar aprofitar el temps al màxim perseguint els encants de Nova York. L’Objectiu ara era gaudir del propi temps, gaudir de cada segon en si mateix. Ara el temps no era l’eina, sinó la finalitat. I amb aquest objectiu de assaborir cada segon dels molts que encara ens quedaven per gaudir, ens hem submergit avui dins el torrent de vida que cada matí flueix pels carrers de Nova York. Una vida catalitzada per la força i calidesa amb què el sol il·lumina avui l’illa de Manhattan.
Gaudint de la càlida companyia del sol ens dirigim cap a una cafeteria propera a l’Empire State. Mentre prenem amb calma un bon esmorzar, aprofitem per donar a algunes de les nostres impressions i sensacions formes de postal. Ja veieu que en vam escriure unes quantes :).

Postals que vam escriure mentre esmorzaven, i d'altres que ja teníem escrites, a punt de ficar-les a la bústia

La postal té la bonica virtut de fusionar les il·lusions generades en el moment de la seva escriptura i de la seva lectura. I la capacitat de permetre’ns immortalitzar i compartir un estat d’ànim real i intens, abans que quedi condemnat a esvair-se lentament dins del món efímer de la memòria. Ja sabeu..., com deia el meu apreciat Descartes, ens sentim vius gràcies a la intensitat dels nostres sentiments . La resta és somni.
Protegint del temps els nostres records més valuosos ens disposem, amb l’energia d’un bon esmorzar, a traslladar-nos en el temps a l’Europa medieval penetrant dins l’univers dels Cloisters. Els Cloisters és un museu d’art medieval vinculat al museu Metropolitan i situat a l’extrem nord de l’illa de Manhattan. Aquí John Rockefeller Jr va donar els terrenys del parc Ford Tryon perquè esdevinguessin la seu d’aquest museu. La seva ubicació tan desplaçada del centre ens obliga a agafar el metro.
Camí del metro observo de nou una escena que ja em resulta familiar. D’una sortida del clavegueram s'aixeca vacil·lant una tènue columna de fum blanc. Es un fum que no té cap olor especial, així que suposo que serà vapor d’aigua. Pel que fa al seu origen, jo diria que és generat per algun sistema de calefacció.
Una sortida del clavegueram fumejant
No obstant, aquest conjunt de sortides fumejants escampades per tota la ciutat em donen la sensació de que la ciutat es mou gràcies a l’energia generada dins les seves entranyes. Com si Manhattan fos un immens transatlàntic empés per màquines de vapor gegants. Amb aquest pensament entro al metro.
Agafem un metro que la gent va abandonant progressivament a mesura que pugem carrers, com si anar més enllà del carrer 100 fos quelcom temible.Després d’una mitja horeta de trajecte dins d’un vagó de metro quasi buit arribem a la zona del nord de l’illa de Manhattan que, no obstant, pertany administrativament al Bronx.
Són precisament records del Bronx el primer que em ve al cap al abandonar els passadissos subterranis del suburbà. Edificis petits i d’aspecte humil estan connectats per una amplia avinguda. Segur que la coneixeu. Si si, fins aquí arriba Broadway!
Broadway a l'alçada del carrer 207, al nord de Manhattan
De seguida distingim un petit campanar al cim d’un turonet cobert de vegetació que constitueix el Parc Tryon. Per un caminet que dibuixa una petita espiral entorn el turó ens apropem als Cloisters respirant un aire fresc i regenerador i envoltats d'un silenci força relaxant.
El Fran pujant pel caminet dins el Parc Tryon que porta als Cloisters

Amb la presència constant del riu Harlem a la dreta acompanyant-nos,
Vistes des del caminet que porta als Cloisters. Al fons, el riu Harlem
triguem deu minuts en topar-nos amb un edifici dominat per un campanar romànic i format per claustres, capelles i sales medievals. Som davant dels Cloisters.
Entrada al museu dels Cloisters dominada per una campanar romànic
Aquest museu està situat en una zona privilegiada. Rodejat d’una vegetació abundant i amb unes vistes excepcionals cap al riu Harlem, sembla ubicat en un entorn rural. Realment aquest entorn i el propi museu formen un conjunt força harmoniós que aporta una credibilitat afegida a aquest museu i a tot el hi ha exposat al seu interior.
El recorregut pels diferents espais d’aquest edifici és força entretingut. Els diferents elements que el composen s’han ubicat amb la intenció de reproduir un monestir de l’edat mitjana. Recorrent el seu interior tinc la sensació de desplaçar-me per un monestir reconstruït amb restes d’altres monestirs pertanyents a èpoques i regions diverses.
Claustres de la Catalunya nord i del sud de França, capelles angleses i espanyoles, romàniques i gòtiques generen un espai molt aconseguit que permet al visitant fer-se una idea acceptable d’aquestes construccions religioses. Aquí en teniu unes mostres
Claustre Cuxa (originari de la Catalunya nord) amb campanar al fons

Claustre Trie

Claustre de Saint-GuilhemLa Cris al claustre de Saint-Guilhem

Capella romànica procedent de Segòvia

Aquests claustres i capelles estan units per sales on s'exposen pintures, vitralls, frescos, llibres, escultures i tapissos de l'edat mitjana.
Vitralls a l'interior d'una de les sales dels Cloisters

Part central del tríptic de l'Anunciació de Robert Campin de Tournai

Pàgina del llibre de les hores. Sobta la cura amb que està escrit i dibuixat
Per motius d’espai i la manca d’elements originals, els claustres s’han reproduït a escala un quart, reconstruint artificialment aquelles parts no recuperades. Amb un recorregut pausat de més de dues hores finalitzem la visita als Cloisters. Abans de perdre contacte amb aquest edifici singular, prenem una última imatge.
Edifici dels Cloisters des del caminet de baixada
Abandonem aquest bonic entorn i marxem camí de l’extrem meridional de la cinquena avinguda, 190 carrers més al sud. La plaça situada en aquest punt serà el punt de partida de la nostra visita pel barri bohemi de Nova York: el Soho.
A Washington Square l’ambient és molt animat. Hi ha molta gent asseguda a la vora d’una gran font circular situada al centre. Aquells que miren cap al nord poden veure l’Empire State emmarcat dins un gran arc blanc que indica l’inici de la cinquena avinguda.
Washington Square. Si amplieu la foto, veureu l'Empire State emmarcat per l'arc
Caminant per aquesta plaça camí del carrer Washington Place observem partides de cartes sobre taules de fusta amenitzades per un petit grup musical amateur proper.
Músics a Washington Square
Al número 29 de Washington Place, al seu encreuament amb el carrer Greene es troba l’edifici que va ser seu dels tallers de l’empresa textil Triangle Shirtwaist co. Un incendi en aquest edifici va originar la mort de quasi 150 persones, en la seva majoria dones, degut a la manca de mesures de seguretat dins l’edifici. Aquest fet va constituir l’origen de les primeres lleis de seguretat laboral. En aquesta zona, l’universitat de Nova York té en la actualitat un dels seus campus.

Antiga seu dels tallers de l'empresa Triangle Shirtwaist co., on van morir quasi 150 dones a causa d'un incendi

El carrer Greene és, precisament, l’artéria principal del Soho. Aquesta antiga zona industrial del sud de Manhattan, constitueix en la actualitat el punt d’origen de les noves tendències. Els seus carrers d’empedrat estan plens de galeries d’art, de llibreries especialtizades en art i disseny i botigues de moda. Tots aquests establiments es situen als baixos d’edificis caracteritzats per les seves façanes de ferro colat de diferents colors.

Carrer del Soho amb la calçada d'empedrat
Edificis típics del Soho al carrer Greene amb la façana de ferro colatLa Cris i el Fran al carrer Greene, al barri del Soho

Molta gent jove camina per les voreres observant com els cotxes els avancen. Molts són de luxe. Entre aquesta gentada passegem observant sorpresos com una parella conversa i pren quelcom en un bar. Similar a un aparador, el bar està completament obert al carrer. Ell estirat en un sofà col·locat paral·lel al carrer a un metre escàs de la vorera. Ella dreta fora dels límits del bar recolzada a una columna a un metre escàs del sofà. Amb aquesta imatge continuem la nostra passejada pel Soho observant els diferents edificis i fent petites incursions en les diferents botigues d'aquest barri. Per cert, igual que a la cinquena avinguda, aquí també hi ha un Zara.
Singer Building al Soho

Grans magatzems de roba Bloomingdale's

La Cris i el Fran davant de Dean & Deluca, una de les millors botigues d'alimentació de NY
Entrant i sortint d’aquests establiments acabem de recórrer aquest barri mentre el sol es va retirant després d’una altra intensa jornada de feina. Nosaltres també ens retirem, però cap a una zona colindant a l’est on s’hi ha establert la comunitat jueva.
Avui dissabte és festa pels jueus amb què els comerços estan tancats. També hi ha molta gent arreglada preparada per sortir de festa. Incómode per la manca d’il·luminació existent als carrers observo edificis en estat una mica lamentable amb les típiques escales d'incendis. Això si, hi ha alguns cotxes que no vegis aparcats per aquests estrets carrers. Insertades entre aquests edificis s’hi poden observar un munt de petites sinagogues.
Petita sinagoga al barri jueu

Després d'aquesta petita incursió en el barri jueu anem a sopar al Puglia. Us enrecordeu d’aquell restaurant amb la façana de colors que vam veure ahir al barri italià? Sopem al ritme de La Tarantella i altres cançons italianes de tota la vida interpretades en directe. Tenim el cantant tant a prop que ni ens sentim entre nosaltres mentre parlem.
Amb aquest espectacle musical marxem cap a l’hotel sense saber que a l’endemà en viuriem d’altres al barri de Harlem. Mai m’hagués imaginat que viuria estones tan sorprenents com les que viuria a Harlem.


A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo



Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:

No hay comentarios: