NEW YORK: Dos entorns mítics (3/9) ~ Beautiful places of Barcelona and Catalonia

domingo, 9 de septiembre de 2007

NEW YORK: Dos entorns mítics (3/9)

Dimarts, 28 d'Agost de 2007

Són les 8:15 i ja estem esmorzant a una cafeteria propera al nostre hotel. Amb visió directa sobre la setena avinguda i el Madison Square Garden, es nota que és un dia laborable. La circulació encapçalada pels taxis groguencs és densa i el moviment de persones intens. Aprofitem aquest esmorzar per parlar una mica de la planificació dels pròxims dies. Amb el ritme que portem no tenim altre moment per fer-ho.

Amb l’energia que dóna un bon esmorzar agafem el metro en una parada propera a l’hotel direcció downtown. Destí: South Ferry, on hi és la terminal de ferrys que enllaça l’illa d’Staten Island amb Manhattan. L’espai ocupat per les entrades al metro de Nova York és petit com es pot veure a la foto. Sempre col·locades al costat de les façanes dels edificis, te les pots trobar en qualsevol racó o carrer petit. Fins i tot en determinats llocs costava veure-les ocultades per bastides d’edificis en reformes.

Boca de metro més propera al nostre hotel

Els metros a Nova York són força més llargs del que estic acostumat a Barcelona i permeten el pas de viatgers entre un vagó i l’altre malgrat que el tren estigui en marxa. Fem us d’aquesta possibilitat per canviar a un vagó més buit. Ja ens queda poc per arribar a destinació quan observem que la velocitat de marxa s’ha reduït força i que inclús el metro ha obviat un parell de parades. Acabem d’atravessar l’espai subterrani de la zona cero, allà on es sustentaven els fonaments del World Trade Center. Després de deixar aquesta zona el metro recupera la seva velocitat normal i arribem finalment a South Ferry.

A les 9 del matí encara no hi ha gaire gent a la Whitehall Ferry Terminal. Fa goig veure aquesta terminal. D’aspecte modern i pulcre, sòl lluent i parets de tons grisosos, segurament s’ha construït o renovat recentment. De seguida veiem un ferry retornar d’Staten Island i pocs minuts després ja estem navegant per la badia de Nova York. Durant 25 minuts gaudim d’un agradable trajecte a bord d’un vaixell dòcil i silenciós. El clima ens acompanya i la lleugera sensació de calidesa a la cara em fa agrair la ja apreciable presència del sol. Les vistes justifiquen completament el passeig per les aigües tranquil·les d’aquesta badia. La zona sud de Manhattan, des del districte financer fins el pont de Brooklyn, l’illa d’Ellis i la presència custodiant de l’Estàtua de la Llibertat apareixen obertament davant els nostres ulls.

Illa D'Ellis. Aquest era el punt on arribàven els immigrants que volien entrar a NY

Estàtua de la Llibertat

Fins i tot l’Empire State no es resigna a l’anonimat i la seva antena aconsegueix mostrar-se tímidament. Els primers edificis de l’Estat de Nova Jersei, la zona residencial de Brooklyn i el pont Verrazano, que uneix Brooklyn amb Staten Island també s’afegeixen de forma natural per acompanyar el nostre trajecte. Aquí teniu algunes d'aquestes vistes:

Sud de Manhattan des del ferry que ens porta a Staten Island

Ferry a Staten Island i pont de Verrazano al fons. Aquest pont uneix Brooklyn amb Staten Island

Gaudint d’aquest recorregut arribem a la terminal de Staten Island. Descartem sortir de la terminal i fer una breu visita per aquesta zona de Nova York per no restar temps al recorregut per Wall Street i el districte Financer. Mitja hora més tard ja hem tornat a Manhattan i anem camí de l’inici del carrer Wall Street. En aquesta zona de Manhattan els noms reemplacen els números en el nom dels carrers i les grans avingudes han deixat lloc a un conjunt de carrers estrets, sinuosos i amagats entre gratacels.

Des del punt on comença fins al final, el carrer de Wall Street és estret. Flanquejat en el seu inici per gratacels, està custodiat des de l’altre extrem per la Trinity church. El carrer és bulliciós i està en obres, el que dificulta el pas de vegades.

Carrer de Wall Street. Al fons, Trinity Church

Fran pel carrer de Wall Street

Apropant-nos al final del carrer, la presència policial ens permet intuir l’ubicació exacta de l’edifici més important de l’economia mundial: el de la borsa de Nova York, la façana principal del qual dona a la Broad St. Sense cap mena de dubte, hem arribat al centre de l’economia mundial. Mirant cap aquesta façana va pronunciar George Washington el seu discurs d’investidura des de la veïna seu de la Federal Hall.

Edifici de la Borsa de Nova York des de la Federal Hall

Federal Hall a Wall Street, al costat de l'edifici de la Borsa de Nova York

Ja només ens quedava arribar a la Trinity church per finalitzar el recorregut per aquest mític carrer, tan nombrat en tots els mitjans de comunicació.

Entrem a la Trinity church i sortim després d’un breu recorregut pel seu interior, on destaca el seu gran òrgan. Aquesta església té al seu costat dret un petit cementeri, que travessem camí de la zona cero. Sorprès descobreixo a només 200 metres de distància la presència de les grues que delaten el lloc on s’aixecaven les torres bessones. La zona i alguns edificis colindants estan en obres. Mirar cap a l’interior de la zona cero evoca records de patiment i destrucció que intento oblidar ràpidament.

Estat actual del World Trade Center amb el districte financer al fons

Estat actual de la Zona Cero

Vorejant part d’aquest rectangle entrem dins d’un dels edificis del districte financer. Els edificis d’aquest districte estan tots connectats entre ells i envolten un petit parc i una zona d’esbarjo a la riba del riu Hudson. Són dos quarts d’una i a aquesta zona ja s’observa la presència d’empleats ben vestits amb la seva ració de menjar ràpid.

També entre aquests edificis es troba el Winter Garden, un bonic espai cobert de comerços i restaurants força il·luminat gràcies a les seves parets de vidre.

Winter Garden al Districte Financer on hi ha botigues i restaurants

La Cris i el Fran al Winter Garden

Després d’un petit recorregut per les seves galeries i d’haver menjat una mica, sortim direcció nord. Amb el pont de Brooklyn en ment, caminem una estona per un passeig enjardinat paral·lel al riu Hudson. Girant a la dreta deixem aquest passeig per encarar el carrer que ens portarà fins aquest pont tan conegut. Hi arribem a través del City Hall, un zona d’edificis administratius de la ciutat de Nova York.

L’entrada al pont de Brooklyn és una zona de trànsit intens. Tres carrils per sentit fan d’aquest pont una via de comunicació indispensable entre Manhattan i Brooklyn. Pel centre, una plataforma una mica més elevada, al principi de ciment i després de fusta, permet als vianants i bicicletes circular aïllats de la circulació motoritzada.

Pont de Brooklyn vist des del seu extrem de Brooklyn

Un dels pilars que sosté el pont de Brooklyn

Caminant i elevant-nos degut a la petita pendent del pont, les vistes del propi pont i de Manhattan són cada cop són més espectaculars.

Vista del sud de Manhattan des del pont de Brooklyn

El pont de Manhattan a la nostra esquerra apareix més proper del que mai m’hauria pensat. En direcció nord de Manhattan, l’Empire State segueix sent la referència al costat del qual, cap a la dreta, es distingeixen l’edifici Metlife i el Chrysler Building, els dos últims tapats a l'imatge pel pont de Manhattan.

Empire State Building des del pont de Brooklyn (foto magistral de la Cris)

Envoltats d’aquestes vistes i del soroll constant originat per la intensa circulació arribem 30 minuts més tard a l’altre extrem del pont. Però ens vam passar la sortida que ens interessava i això ens va obligar a una passejada extra d’anada i tornada per recuperar així la nostra ruta prevista. Per un carrer d’aspecte una mica xungo

Carrer d'aspecte una mica xungo d'accés al Empire-Fulton Ferry State Park

i amb la presència de la poli inclosa, vam accedir al Empire-Fulton Ferry State Park. Aquest parc és una petita joia mig amagada pel pont. Principalment una zona de gespa, hi ha també taules de fusta per menjar i un petit passeig amb bancs que transcorreix paral·lel a l’East River, entre el pont de Brooklyn i el de Manhattan. Es una zona especial que proporciona unes vistes sobre la part sud de Manhattan i sobre el pont espectaculars i on el silenci és el so més destacable.

Empire-Fulton Ferry State Park amb pont de Brooklyn

Llàstima que precisament aquella tarda i estiguessin rodant una peli (per això hi era la policia). Fins a tres cops una simpàtica noia ens va demanar que canviéssim de banc.

Encantats amb aquest petit parc i les vistes que ofereix ens dirigim cap el barri de Brooklyn Heights. Pero abans ens aturem a un mirador des d'on es té una vista del sud de Manhattan fantàstica.

Sud de Manhattan des d'un mirador situat al costat del pont de Brooklyn. Més endavant trobareu una foto molt semblant de nit

Brooklyn Heights és un barri residencial amb encant, de carrers tranquils i cases unifamiliars, moltes de fusta.

Carrer típic de Brooklyn Heights

Caseta de fusta a Brooklyn Heights

Caminant per aquests carrers arribem a la Promenade: un altre passeig paral·lel a l’East River però aquest cop situat a l’esquerra del pont de Brooklyn. Després d’una altra ració saborosa de vistes com aquestes

Pont de Brooklyn des de la Promenade. Al fons, l'Empire State Building

Sud de Manhattan vist des de la Promenade de Brooklyn

ens dirigim cap a l’Atlantic avenue per agafar el metro direcció el Prospect Park. I quan arribem...sorpresa! Aquesta parada de metro no ens porta al nostre destí. I per rematar-ho tot, no vam ser capaços de trobar una línea de metro que ens portés a Prospect Park en el poc detallat mapa de metro de que disposavem de Brooklyn. Així que vam decidir anar-hi caminant! Uiss la patejada que ens esperava. Després de no parar en tot el dia, vam caminar quasi una hora per una avinguda, l’Atlantic Avenue, d’aspecte degradat, típica de barris marginals de pel·lícula americana, de calçada ampla i edificis petits i baixos amb les típiques escales metàl·liques d’incendis. La intuïció em deia que era un carrer més típic de Harlem o del Bronx. Després d’una patejada inhumana, vam canviar d’avinguda. Ara ens arrosegavem per la Flatbush Avenue. Això si, el panorama havia canviat i aquesta avinguda semblava pertànyer a una zona residencial benestant. Ara l’inconvenient és que feia pujada. Per fi, i amb un dolor de cames indescriptible, vam arribar a la Grand Army Plaza, el punt d’entrada al Prospect Park i, tot s’ha de dir, va merèixer la pena.

Després de descansar un quart d’hora, ens vam apresurar a fer un petit recorregut pel parc per tal de que la nit no ens sorprengués a dintre. I, personalment, vaig tenir la sensació d’haver entrat un altre cop a Central Park. No em va estranyar llegir més tard que els dissenyadors dels dos parcs fossin els mateixos. Igual que a Central Park, aquí també hi havia grans esplanades per jeure, camps de beisbol, vies asfaltades per patinar o fer bici i caminets per passejar entre els arbres.

Zona de jeure al Prospect Park

Camps de Beisbol al Prospect Park

Em va encantar, aquest parc. Obviament, si m’havia meravellat Central Park, aquest també m’havia d’agradar. La nit ja estava caient quan vam agafar el metro cap al pont de Brooklyn un altre cop! Ho sé ho sé que no podia quasi sostenir-me dret, però volia fer unes fotos del pont de nit i de les vistes sobre Manhattan. Sort que vaig fer l’esforç.

Al costat del pont hi ha un mirador des d’on les vistes de nit del pont i de Manhattan són espectaculars. Són vistes hipnotitzadores. Mentre estava al mirador sentia com quelcom atreia inexorablement la meva vista cap als edificis il·luminats del sud de Manhattan. Sentia com una força que intentava convéncer al meu cos que es deixés emportar i absorvir per aquest cúmul de gratacels. Cap imatge pot recollir aquestes sensacions i l'espectacularitat d'aquestes vistes, però si pot ajudar. Aquí en teniu algunes

Sud de Manhattan des del mirador de Brooklyn

Pont de Brooklyn. Es pot apreciar l'Empire State al fons

Pont de Manhattan des del mirador de Brooklyn amb l'Empire State al fons

Mentre intentava fer alguna foto que quedés bé - no penseu que vaig aconseguir fer aquestes fotos a la primera - em va caldre una estoneta i uns quants intents -, els meus compis de viatge van referenciar una geladeria al costat del mirador. Hi havia cua. Era bon senyal. Déu n’hi do quin gelat que ens vam fotre. Dos dies després hi tornariem. Però per avui ja haviem tingut prou. Calia anar a l’hotel i dormir perquè el matí següent calia llevar-se d’hora per fer una visita a Washington.

A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia: